Herrera i Coscubiela participen del moviment polític actual amb l’objectiu d’engrandir el nombre de vots de la seva collita aplegant-ne de l’antic graner del PSC, avui desorientat, per a convertir-se en una alternativa d’esquerres unionista a l’independentisme. No ens acompanyaran en el camí de l’emancipació política, com tampoc ho faran CCOO I UGT; els dirigents d’IC-V i dels dos sindicats no mobilitzaran a favor del “SÍ” a la independència els seus votants i afiliats, les coartades i excuses pseudofederalistes i de classe ja han començat a escoltar-se i cada cop s’assemblen més a les del PSC.
En qualsevol cas i sortosament CDC, ERC i les CUP tenen una sòlida part de la societat activa i passiva disposada a emprendre el gran viatge.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En quan als grans sindicats, la situació és més compromesa. Defensen la consulta, però acabaran donant llibertat de vot -és el cost de no tenir sindicat nacional (no depenent de fora, i sobiranista des de sempre), com ara ELA, CIG, LAB…
I aquesta llibertat de vot ja serà molt. Dubto que gosin fer el pas pel SÍ -per motius interns, i perquè afecta el sector més dubitatiu -grans connurbacions urbanes, classe obrera industrial majoritàriament originària de la resta d’Espanya.
Pere Meroño
És bastant cert que desgraciadament avui a Catalunya l’economia industrial no és la que fou, però això no vol dir que les inèrcies de “classe” no siguin molt influents socialment i per tant fora d’il·lusos pretendre que la “jerarquia” i la seva concepció de la política, òbviament per principi jeràrquica, no seguiran els camins fressats de sempre sense perjudici que n’assagin de nous.
Els dirigents de les formacions de “classe” que amb realisme social davant dels abusos de poder de la “jerarquia”, l’espoli de les arques públiques i de les butxaques dels connacionals jeràrquicament inferiors, facin aliances amb els sobiranistes que posen en perill la “jerarquia” seran titllats de traidors a la “classe” treballadora i hauran de lliurar dures batalles amb els dirigents que oportunísticament apostin per mantenir secretes i tàcites aliances amb els tentacles de la “jerarquia” en les que aquests darrers en molts camps jugaran amb les cartes marcades. El nivell de consciència de la realitat política més que el nivell de consciència ideològica dels militants d’aquestes formacions serà doncs decisiu, i per tant probablement el domini dels medis de comunicació de més àmplia difusió resulta més important en el cas català que no el propi d’altres processos d’alliberament. Serà interessant veure el relleu que els medis borbònics donaran al Sr. Herrera i a la Sra. Camats en les properes setmanes i el contrast amb els temps anteriors a aquest gir, i com es silencien les veus discrepants d’una organització que és una amalgama en la que hi han sobiranistes de primera hora.
Els han espantat?, els han comprat?, què els hi han promés particularment o en favor de la organització?, els han convençut gràcies a raonaments tàctics i oportunistes?, els han convençut recordant les velles taules de la llei leninista que simplement pretenia suplantar la “jerarquia”?
La nostra resposta ha de ser doble i impecable: insistir que el procés sobiranista és un procés de millora democràtica i per tant de millora de les llibertats i de defensa de les polítiques socials; i denunciar la demagògia dels arguments puristes pretesament de “classe” que reforcen l’etern domini de la “jerarquia” perquè amb el coneixement de la realitat política espanyola que avui està al nostre abast, ningú pot negar que la fi de l’eternintat jeràrquica i les opressions de tot ordre que significa, incloses les de “classe” de totes les nacions sotmeses, passa per la llibertat de Catalunya.
Sincerament, crec que aquesta serà la veritable oposició al Sí, ja que és fonamentada no només en enganys demagògics per convertir bona gent treballadora en colons catalanofòbics, ni estafes de somnis confederals -quan cada dia més gent veu clar que la confederació és la UE-, sinó en un veritable conflicte d’interessos.
Per acabar, Herrera dirà missa, CCOO i UGT diran missa, però no tenen res per oferir a la seua gent que els pugui moure cap al No. A mesura que el procés estigui visiblement en marxa, quan hi hagi campanya oberta, la gent humil tindrà més i més clar que votar No és escanyar-se a ells i escanyar els propis fills i, sobretot, trepitjar vilment el poble que els acollí a ells o a sons pares. La independència triomfarà (i triomfa) perquè convé a “tothom” i perquè -com venia a dir un Junqueras especialment inspirat en el darrer discurs- ens estimam, perquè som nobles d’esperit, perquè és una lluita justa i ho sabem, ho saben.
Espero que la ciutadania, més madura i llesta del que ells es pensen, actuarà (actuarem) amb conseqüència.
Salutacions.
Per un altre cantó i en relació al procés d’independència, i diguem-ho clar, el procés és per arribar a la independència del poble català, que ja en tenim prou d’eufemismes i frases políticament correctes; ICV no es vol mullar, en el seu últim congrés, que pel que van decidir, amb tots els meus respectes se’l podrien haver estalviat, els acords que vam poder llegir a la premsa van ser:
1- Estan d’acord en que els catalans tenim dret a decidir.- Res de nou, això ja ho duien en el programa electoral.
2- La pregunta ha de ser clara.- Per favor, això és ben evident, fins i tot un nen de pàrvuls o entendria així.
3- Quan es sàpiga la pregunta decidiran si estan a favor o en contra.- A veure, si hem dit, que el procés és per duu a Catalunya a la independència, la pregunta ha de ser obvia, i en qualsevol cas, no cal esperar a veure la preguntar per posicionar-se a favor o en contra de la independència.
En resum, jo per la meva part no espero res d’un partit que de la demagògia en fa bandera i que quan li toca mullar-se sembla que vagi protegit amb el millor equip de GORE-TEX.