Coc Ràpid

Els atacs contra la llengua catalana no cessen, són l’expressió des de fa segles de la glotofàgia del poder espanyol, la manifestació del seu fracàs i impotència.

El poder espanyol sap que la llengua catalana és l’aliment, la persistència, la demostració d’una història, cultura i identitat singular no espanyola, la constatació que el futur propi diferent del d’Espanya que Catalunya demana pot ésser demanat de la mateixa manera o diferent a València i Balears.

Oprimir l’ús de la llengua pròpia a Balears i València és per a l’opressor el mitjà per a empetitir l’exemple, per a debilitar el tret fonamental de la diferència, per a trencar lligams i fer oblidar la història i cultura comunes, substituint-la per l’espanyola.

El poder espanyol sent el calfred de la derrota quan escolta que els crits de llibertat es fan en català, quan no pot aturar la marea verda ni la defensa de la llengua pròpia. Els seus ressentits i necis atacs converteixen el català en la llengua resistent que s’enforteix a cada embat sense adonar-se que la lluita per la llengua es converteix en la lluita nacional.

El poder alliberador de la llengua és enorme, il·limitat, tant com el temor del govern espanyol.