Coc Ràpid

Teresa Losada. A la segona meitat dels anys 70 el seu nom ja es pronunciava amb respecte en el món de l’educació, del feminisme, del món dur i difícil de la discriminació i la por a la diferència. La germana Losada. Una dona que no tenia llavors encara quaranta anys, que cercava incansable la comunió ecumènica de la diversitat cultural i religiosa . 

Quan s¡iniciava l’èxode de magribins a Catalunya, quan ni sociòlegs ni polítics no havian definit la immigració del nord d’Àfrica a Europa com la irrupció d’un nou proletariat, una monja franciscana missionera, Teresa Losada, en copsà l’impacte cultural del desarrelament del nou vingut, la seva soledat, el paper desorientador de la dona, el xoc de l’islamisme i el cristianisme, la confrontació dels imaginaris del Nord i del Sud.

La monja Losada coneixia bé l’àrab, la cultura islàmica, la seva literatura, doctora en Filologia Semítica, professora de la Universitat de Barcelona, abandonà l’any 1977 la docència acadèmica per a ensenyar els fills i filles dels immigrants magribís, les dones , els homes, per a fer que els nens no oblidessin la llengua dels pares i que alhora coneguessin la del país on vivien. Visionària, conreà un nou humanisme, el del respecte de cultures diferents, de la no discriminació. Fundà la “Casa de la Cultura”, Bayt al-Taqafa, el lloc on l’ecumenisme cultural i la integració social eren  possibles.

Durant quaranta anys Teresa Losada ha estat un referent, activista progressista, intocada per la vanitat, orgullosament humil, visionària realista, denunciadora no sempre còmoda de la hipocresia, respectada per creients i no creients. Escrigué:” Ell (Déu) ni tan sols és un Déu cristià, hindú, jueu, musulmà. Ni tan sols té un nom perquè és el Déu “de tots els noms””.

Teresa Losada, la germana Losada, ha estat una dona de consciència insubornable i indomesticada. Descansi en pau per sempre.