És una estrella jove, una nena , ni tan sols és una adolescent, té 550 anys i brilla més que el nostre sol. És filla d’Orió, la gegantina i bellíssima constel·lació que la virginal Artemisa situà en el cel quan l’audaç caçador de les més grans bèsties i perseguidor de verges intentà violar-la i allí segueix inamovible prop de l’Escorpí que el matà amb el seu verí per tal que eternament se’n conegués la seva història.
La jove estrella té nom, Font Orió I, ara fa 550 anys fou ejectada del claustre patern, de la vertiginosa incubadora d’estrelles que Orió manté en la seva nebulosa. És una estrella massiva, brillant, diferent a les seves germanes, resplendeix encerclada per un disc de sal, de la mateixa sal amb què els humans han conservat aliments des del principi dels seus temps, de la mateixa sal que emblanquinava amb els seus cristalls els peus del caçador Orió quan caminava per damunt de les aigües dels oceans de la Terra. Font Orió I il·lumina una part del cel dins del cercle de sal, el mateix que rodeja les velles estrelles moribundes anunciant-ne la seva mort.
Potser la tan jove estrella ha nascut, dins un anell blau, amb el record de la sal de la Terra enyorada pel pare Orió o potser un deu malèvol, venjatiu, l’ha enclaustrada per sempre en el fèretre de sal nunci de mort.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!