Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

20 de desembre de 2016
0 comentaris

La dreta estrafeta

Estrafer :  canviar quelcom d’un mateix amb un fi determinat

És un fet incontestable que en el món polític occidental el discurs dels partits conservadors o de “dretes” ha canviat el seu perfil incrustant-li missatges propis fins ara dels partits d’extrema dreta com si l’única possibilitat d’aturar l’auge del vot populista extrem es trobés en l’apropiació i imitació  dels seus postulats ideològics. El més desconcertant de la transformació del conservadurisme en populisme és la seva acceptació sociopolítica com a plataforma assseguradora d’un ordre.

Quina és la causa de l’auge de la dreta estrafeta ?, no és només l’efecte d’una brutal crisi econòmica, que es podia contrarestar amb la pràctica d’un ideari progressista i solidari com fa 70 anys l’Europa de la segona guerra mundial curà les seves tremendes ferides amb la nova ideologia sociodemòcrata, no és només el desencant de no poder progressar indefinidament el benestar viscut, és també quelcom més profund, és la consciència de l’existència del buit.

La societat occidental de la segona dècada del segle no ha dibuixat cap mena d’imaginari col·lectiu, el món imaginari és virtual, és el que mostren les sèries que diàriament poden veure’s en una pantalla, les de les forces alienígenes, dels superherois de maneres feixistes, les dels morts vivents, monstres que dominen pel terror que inspiren. El gran buit d’allò desconegut com a únic escenari. Un imaginari on l’altri és l’amenaça i el discurs populista amb promeses de duresa contra l’altri n’és la crida emocional. L’altre és identificable, és el diferent per classe, origen, color o ideologia i per la seva diferència és receptor del desencant en forma de rebuig i també d’odi.

La dreta s’extrema i l’esquerra es desdibuixa incòmoda. El populisme enverina la democràcia, la transforma fins a fer-la irreconeixible i inhòspita, fins a deixar-la amb la pell, sense cos que la sostingui, engolida en el gran buit ocupat per una dreta estrafeta i una esquerra desorientada.

Cal el nou imaginari sense lloc per al populisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!