Coc Ràpid

Prop de la muntanya de Sodoma , en un penyasegat mirant el Mar Mort i camí de la petita ciutat de Zoar hi ha una columna de sal que segons conten creix i minva seguint el cicle de la lluna, diuen que és la dona convertida en sal del relat bíblic o potser el sarcòfag de sal que l’envoltà quan , contravenint l’ordre dels missatgers de Javhè, mirà per última vegada la seva terra assolada pel foc i l’espès fum sulfurós.

Era a Sodoma, la ciutat de l’extensa vall del Jordà, on la jove conegué i esposà Lot, el ric pastor que hi arribà separant-se del seu oncle , el just Abraham, i deixant Canaan, on no hi havia prou verdor ni terra per al bestiar d’ambdos. Lot elegí emigrar a la gran plana, la de les ciutats de  Gomorra, Adma , Zeboim  i Sodoma i en aquesta s’assentà; per la seva saviesa i justes accions els sodomites el nomenaren el seu governant i així fou durant anys. Amb el temps les poblacions de la vall s’allunyaren dels manaments divins i caigueren de tal manera en el vici i en pràctiques sexuals comdemnables que Déu-Jahvè decidí castigar-les amb l’extermini i així ho anuncià al just Abraham, que commogut per la funesta sort que esperava Lot i la seva família, en demanà la salvació. Dos missatgers divins arribaren a la casa de Lot que els tractà com a hostes venerables, però ben aviat tots els homes sodomites, grans i joves, assabentats de la seva arribada intentaren assaltar la casa i violar els missatgers. Per a acontentar-los, Lot els oferí que s’enduguessin les seves dues filles, encara verges, i fessin amb elles el que volguessin, el que els homes enfurismats no acceptaren i haguessin assassinat l’ancià si els missatgers divins no ho haguessin impedit.

Dins de casa una dona vella, el rostre record llunyà d’aquella jove que enamorà Lot, era espectadora muda de la terrible escena, els homes enfurismats colpejant la porta, les filles estimades ofertes per a ésser violades. Han d’abandonar-ho tot, si volen salvar la vida han de fugir de Sodoma i no mirar enrera. Aniran cap a la muntanya en direcció al petit poble de Zoar, sense serventes, sense bestiar, ni or, ni viandes ni aixovar, en Lot al davant, com sempre, les dues filles i ella, al darrera, com sempre. Deixen la ciutat , adverteixen els familiars, els veïns, tots els sodomites de la destrucció propera , no se’ls escolta. Fugen. La dona vella camina a poc a poc, cada passa és un record perdut, veu com s’allunya el petit grup dels únics éssers vivents, una imatge borrosa per les llàgrimes incontenibles. Llàgrimes de sal. La pols del desert als peus i al cor, la sal i la seva esterilitat. Veu el desert i potser el que succeirà quan la negror de la nit arribi.

És al peu del penyasegat, a l’esquena hi ha la vall del Jordà i les quatre ciutats pecadores. La seva, la de la infància i algun temps feliç, Sodoma. Vol veure-la un cop més, per última vegada… es gira. La plana s’esberla, les flames tot ho cremen, el cel és un gran, monstruós núvol de gas i sofre, les aigües del  riu benèfic tot ho inunden bullint, la sal s’ha escapat de les mines i cobreix com un sudari les terres de la muntanya. La dona ,l’anciana cansada,és de sal, com la de les seves llàgrimes. Una columna de sal que sembla mirar des del penyasegat la terra estèril que havia estat Sodoma. No vol veure el vell Lot , inconscient per la beguda donada per les filles, jacent amb elles en una cova quan la foscor arribi, no vol conèixer els seus dos fillastres i nets alhora , fills de l’incest, que en garantiran la descendència, no ho vol. La fatiga de viure és massa gran i pesant.

L’anciana és una dona sense nom conegut a la narració bíblica, però és ella la que donà nomenada a Lot. La dona de Lot.

N.B. Al 1900 aC hi hagué un enfonsament del sòl a la falla del riu Jordà, les aigües inundaren les ciutats de la plana, el terratrèmol tot ho destruí, gasos i foc s’expandiren ; el 28 de març d’enguany al lloc on segons la Bíblia la dona de Lot es convertí en una estàtua de sal ha estat descoberta la cova de sal més gran del món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!