Coc Ràpid

Benvolguts, estimades,

aquesta carta és plena de ràbia, d’indignació i d’afecte i també de ferma esperança que ben aviat sereu a casa, a la vostra i nostra.

Ho sabeu -ben segur que ho sabeu- que ens trobem forts però desorientats en aquest temps emboirat, que sentim profunda tristesa per no poder compartir-ho físicament amb vosaltres i que els embats soferts no han aconseguit convertir-nos en gent poruga, ben al contrari ens han enfortit l’orgull de pertànyer a un poble que ha escrit una pàgina crucial de la nostra història col·lectiva. Les llaçades amb tots els colors del groc són el missatge que estem lligats a vosaltres i als nostres ideals per sempre i el recordatori de la injustícia que patiu per ésser conseqüents pacíficament amb aquells.

Mai no s’oblidarà aquell dissabte, caigut el capvespre, que els llums il·luminaren els carrers homenatjant els vostres noms i hi ressonà “el cant dels ocells” embolcallat en un silenci emocionant.  La comunió de milers de catalans amb vosaltres, presents i absents alhora.

Altre cop cal prendre una decisió difícil, la nostra llarga història n’és plena de moments aspres. No hi hagué llista unitària…és la servitud a allò que el sistema democràtic ens imposa com a bo: el tot dividit en parts, els partits amb les seves grandeses i misèries. La decisió d’uns obligà tots a triar entre iguals i una vegada més el vot ens indicà el camí de la unitat que la vostra saviesa sabrà construir.

Res no se’ns donarà sense sacrifici. Bé ho sabeu puix ho viviu. El vostre exemple de dignitat és la nostra força i la penyora del nostre futur. I us vull demanar perdó per no haver-vos enviat la carta que cada dia he volgut escriure, per no haver manuscrit les paraules que cada dia us he adreçat i per no fer-vos avinent abans el meu agraïment, admiració i sòlid afecte.

Una abraçada, de tot cor. Fins molt aviat i gràcies!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!