Coc Ràpid

Mal de cap. No, no és ben bé mal de cap el que no li permet l’escriure l’apunt, és una mena de son preocupada, una boira viscosa feta del no-res que s’ha installada per tot l’espai del crani. Tampoc no és mandra encara que ho pugui semblar ni és malagana. És la boira que obliga a baixar les parpelles, tancar els ulls i que aïlla de l’entorn. Llavors el so de les paraules d’altri es transforma en un murmuri , una sonsònia que envolta suaument el cap.

Vol ser a Vilaweb també avui i escriure sobre el concert de la nit del dissabte o parlar d’en Pla, el té un xic abandonat que no pas oblidat, o d’alguna dona preterida per la història que fou inconformista amb la cultura imposada. O sobre els núvols que caminen lents pel cel prenent formes que només l’ull humà reconeix o potser sobre l’últim Superman que exhibeix la S de la llatina esperança … 

No és mal de cap. És la boira del no-res impalpable.