Era un home estrany, vestit amb pantalons de pana i una mena de camisola sense mànigues; el que d’ell sorprenia no era la llarga barba blanca descurada que indicava els molts anys que creixia lliure, sinó que la barba era plena de flors, minúscules margarides groques.
Un home vell submergit en els anys de “fes l’amor i no la guerra”, del món hippy i el somni de la pseudollibertat?, un excèntric, un inconformista?.