Coc Ràpid

Ella ja ho havia viscut. Ho té entreteixit amb les imatges de la infància.

 La canalla agafada de la mà de la mare mentre una parella de policies els condueixen a una comissaria. Havien escoltat la mare dir en veu prou alta “Santet, recull la pilota que tornem a casa!”. En el trajecte feien befa de la llengua proscrita. Castigats per ser catalans.

Els pares amb les dents serrades aixecant el braç en una salutació feixista mentre sona el “Cara al sol” entre pel·lícula i pel·lícula al cine” “Gloria” (abans “Volga”) de la Granvia o al “Eslava”(abans “Foc nou”)  de la via del tren. Humiliats per ésser els vençuts.

A la fleca hi ha una llarga cua de dones, endolades moltes i orgulloses totes, per a comprar el pa negre que la “cartilla del racionament” estipulava. Unes dones parlen entre elles en català, de sobte són increpades “Hablad en cristiano!”. La llengua és l’enemic que cal destruir per a destruir la identitat.

L’enciclopèdia a l’escola: “España, mi patria”.

Aquell “España, mi patria” no va poder arrabassar-li ni la identitat, ni la força, ni la nació, ni la pàtria, ni la llengua ni la voluntat de guanyar la independència. El crit-consigna “¡ A por ellos l” és la versió avui de l’ “España, mi patria” i l’aversió a la llengua catalana. La llengua, la meva pàtria.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!