Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

2 de maig de 2019
0 comentaris

Independentisme. Canvi de papers

 

Després de la gesticulació i els eslogans-mantra de les dretes espanyoles ha d’arribar a Catalunya un temps de reflexió. Els resultats de les eleccions del 28-A han estat satisfactoris?, sí, però…

Hi haurà al Congrés espanyol més diputats catalans independentistes dels que mai no hi ha hagut, però no arribaran a Madrid tots els vots favorables a la independència de l’1-O , s’han refugiat en el PSC o en la grisa abstenció.

I en el camp de l’independentisme els papers de JxC i ERC han canviat. ERC és un PSC independentista, serè, sense febre i JxC una barreja radical, febrosa, sense ideologia declarada que ha extirpat el liberalisme i el socioliberalisme de l’abortada PDeCat i no ha abraçat la sociodemocràcia de gran part dels seus dirigents, que sembla voler transformar en una opció més a l’esquerra,nova i moderna, sense passat, un moviment encara no explícit sense nom que el qualifiqui. L’independentisme no és de dretes, és una evolució-revolució d’esquerres i no hi haurà una dreta independentista a l’espectre polític català fins que la independència no sigui una realitat.  ERC asserena i JxC inquieta.

CDC no existeix. ERC s’hi assembla, disposada a perdre algun llençol, si , d’altra banda, incrementa l’aixovar, n’és un exemple la impensable substitució del monolingüisme-Tardà pel bilingüisme-Rufian, una aposta tàctica (esperem que no sigui estratègica) de la nova ERC, que s’hagués considerat imperdonable si hagués estat una aposta de JxC. L’autoritat de Junqueras és indiscutible i indiscutida, és un líder de mirada llarga, intel·ligent i dur. Ha fet d’ERC una opció política sòlidament clavetejada en el centre, mirant a dreta i a esquerra. L’objectiu primer és governar com eina per a aconseguir el primordial de la independència o l’encaix federal que se situa en un horitzó sense calendari. El temps i el bon govern són els aliats necessaris en l’estratègia d’ERC. Un bon govern sense ensurts, l’ambició en el discurs pacifista.

JxC és Puigdemont i Puigdemont, el President de la Generalitat a l’exili, és la personificació de la legitimitat de l’1-O, la denúncia permanent de la repressió judicial i institucional de l’Estat espanyol contra Catalunya. És l’enemic a abatre de la catalanofòbia i l’objectiu del vituperi nacional espanyol “Puigdemont a  prisión”. És el polític que ha fet estelles l’arbre de CDC, ha trencat d’arrel amb el passat, amb el seu propi i el de molts dels seus; ha plantat un nou arbre, ha elegit la gent que l’ha de fer crèixer i ha foragitat noms i rostres familiars. El nou partit és l’eina per a aconseguir la independència, un instrument sense ambició de perpetuïtat, però és un partit polític i per aquesta condició ha d’explicitar la seva ideologia al servei de la societat catalana, no n’hi ha prou amb “fer República” amb el discurs, cal fer-la governant, cal convèncer amb paraules i fets, cal construir l’estratègia política per a construir la República. JxC és radicalment independentista, però què és ideològicament?. La ideologia d’un partit o un partit-moviment és el ciment de la societat que aspira a construir. Cal, doncs, que JxC defineixi la seva ideologia i l’estratègia per a posar-la al servei de la independència. El seu líder, Puigdemont, és intuïtiu, intel·ligent,sense motlle , amb carisma. Els catalans li atorgaren la gran responsabilitat de governar el país , l’espera se’ls fa llarga i desconcertant.

I potser així en serem més…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!