Iceta està dels nervis. La butaca del ministeri espanyol amb què ha somniat tants d’anys es desdibuixa, gairebé tenia les maletes preparades per al viatge polític de la seva vida. Davant d’un possible retard de la data de les eleccions catalanes, el seu anhel d’ésser Ministre, ministre amb majúscula (que Madrid és la capital del regne, com bé ell sap) potser no es farà realitat. El temps pot convertir el miracle Illa en un miratge.
La pandèmia no amainarà, cercarà hostes, n’emmalaltirà i en matarà. I la crisi sanitària juntament amb la crisi econòmica prendrà la forma de la turmenta perfecta. I Illa no podrà escapar de la seva imatge de ministre de Sanitat d’un país amb estadístiques força esgarrifoses. L’home de la veu fosca i el tarannà tranquil, el ministre bon passador de la pilota de la responsabilitat del govern espanyol als governs autonòmics, potser haurà perdut l’aura i deixarà d’ésser l’esperança blanca del PSC.
Iceta ho veu venir. Adeu Ministerio! i uns anys més a la butaca de l’oposició. El maleït bucle.
Per això potser es troba sol reclamant que les eleccions es facin el 14 de febrer d’enguany i no més tard i per això ha dit unes quantes bajanades impròpies de la seva intel·ligència política, com quelcom semblant a “la gent anirà a esquiar, anirà a treballar, sortirà… i no pot anar a votar?”.
Sí, definitivament, Iceta està dels nervis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!