Coc Ràpid

Boccaccio en el seu diccionari de dones famoses, “De mulieribus claris”, parla de sis artistes pintores de l’antiguitat, entre elles hi ha Màrcia Severa, Marcia Varronis..

Màrcia Severa fou el nom llatí de l’artista grega Iaia de Cízic que visqué i obtingué gran notorietat com a pintora i escultora a Nàpols, a meitat del s.I. Iaia havia nascut a la ciutat grega Cízic a la regió de Mísia, que tenia el privilegi d`ésser una ciutat lliure de l’imperi romà, així ho testimonia Plini el Vell que en dóna detallades referències.

En aquells anys Nàpols era una de les ciutats predilectes de descans dels ciutadans romans rics el que feia florir les galeries d’art i el treball dels artistes, hi havia pintors preuats com Dionysius i Sòpolis , però per damunt de la fama de tots brillava la d’una dona, la grega Iaia. Una dona soltera, “virgo perpetua”, sorprenentment emancipada, que dedicà la seva vida a l’art de la pintura i l’escultura, la seva obra era tan estimada que no n’hi havia de millor pagada. Boccaccio apunta que l’artista  per modèstia o puresa persona, només retratà i esculpí figures femenines, més probable seria que els costums de l’època no permetessin que una artista reproduís els models comuns de cossos nus o semi nus d’homes.

Per Plini sabem que l’artista pintava amb pinzelli  amb la tècnica de l’estuc i que esculpia l’ivori amb el burí, que s’exposà a Nàpols el retrat d’una dona vella molt celebrat i que pintà el seu autoretrat sobre un panell amb l’ajut d’un mirall.

Iaia de Cízic, Màrcia Severa, Màrcia de Varró, fou en un món d’homes la pintora i escultora admirada, l’artista famosa i la creadora de l’autoretrat.

Cap obra no ens ha arribat, potser el Vesuvi enfurismat les destruí i qui sap si un dia d’entre les capes de cendra que sepultà ciutats i vil·les napolitanes ressorgirà l’obra de la dona que fa més de dos mil anys dedicà la seva vida a l’art, Iaia de Cízic, per a Roma Màrcia.

Il·lustració. Johannes Zaines, m.1523.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!