Coc Ràpid

Déu digué “que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i que aparegui el continent. I fou així. Déu anomenà el continent terra, i les aigües reunides, mars”. La Pangea. Era el dia tercer, el mateix dia en què la terra produí vegetació i les aigües animals. I Déu, narra el Gènesi bíblic, plantà un jardí a l’Edèn, el Paradís. La història de la humanitat comença quan Adam i Eva , perduda la innocència -ignorància, abandonen el jardí i la serp ” el més astut de tots els animals salvatges que Jahvè Déu havia fet” és castigat.

Jahvè Déu digué a la serp :”Perquè has fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i tots els animals salvatges . T’arrossegaràs damunt del ventre i menjaràs pols tot el temps de la teva vida”.

La serp, l’únic animal que té nom al Gènesi, Nahash, perdrà les extremitats, terrible càstig, dura evolució. El Paradís és fora del temps. La serp nasqué en el període cretaci, el de l’abundància de creta, el carbonat de calci, que començà fa 145 milions anys i acabà en fa 66, quan els ecosistemes eren dominats pels arcosaures, especialment pels dinosaures dels que es creu que deriven les serps fa uns 130 milions d’anys. Fòssils diversos han demostrat que les serps tingueren quatre curtes potes i els estudis genètics dels vertebrats, inclosos els humans, demostren  que tots posseeixen el gen Sonic hedgehog que participa en la formació de les extremitats.

L’evolució de la serp caminadora a la que repta fou llarga, les quatre extremitats, dues posteriors i dues anteriors perderen força fins a convertir-se en una eina per a capturar les seves víctimes, com ha ensenyat el fòssil Brasil de fa uns 115 milions d’anys, per a desaparèixer del tot en fa 85. La maledicció divina es complí.

La serp, l’animal salvatge més astut, tenia quatre potes en arribar al Paradís i allí les perdé. La narració bíblica en servà el record per sempre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!