Coc Ràpid

Els gegants, humils per l’origen i orgullosos per la grandària, han patit moltes vicissituds durant la seva llarga vida. Dormien a les esglésies, sortien en processó pels carrerons veïns el dia del Corpus i d’altres dates assenyalades, ballaven saltironant rivalitzant amb el bestiari, l’àliga, la mulassa, el bou, el drac, el lleó,  mentre els músics marcaven el ritme sorollós. Personatges de cartró. Primer foren figures bíbliques masculines, damunt de xanques vestits amb robes i pells, més tard arribada la carcassa els donaren companya, i els gegants foren simulacres de reis i reines, comtes i comtesses que rebien els improperis i burles del poble. Les processons es convertiren en un espectacle sovint indecorós perdut l’objecte religiós, el poder eclesiàstic considerà irreverents els gegants i les seves danses i el de la noblesa, humiliada, les repudià.

Per Real Cédula de 21 de juliol de 1780 el monarca Carlos III prohibí “las danzas y gigantones” a les processons, ordre que no fou atesa del tot ja que és documentat que vint anys després el gegant del Pi sortí el dia del Corpus ballant per la Rambla, pel camí i pel terrat. Al 1923 la prohibició fou reiterada pel dictador Primo de Rivera. Al 1936 molts gegants i gegantes foren cremats o arraconats. I al 1939 el dictador Franco ordenà que els gegants i gegantes només podien ser la representació dels Reis Catòlics, Isabel i Fernando, i així fou fins al 1950.

“Fou l’època duradora de la gran immersió. Reis Catòlics arreu de l’Espanya franquista. Isabel de Castella, la gran protagonista, la patrona de la Sección Femenina, l’exemple de les joves espanyoles. La reina que empenyorà les joies per a sufragar la gran aventura del Descobriment. El feminisme a ultrança amb el “Tanto monta, monta tanto”. El regne de Castella esborra el d’Aragó. Quan la nena feu l’examen oral de l’ingrés al Batxillerat, el tema clau fou “Los Reyes Católicos”. A les bodegues hi havia el vi “Reyes Católicos”, es fumaven les cigarretes “Tres carabelas”. Al cinema projectaven títols tan edificants com “Alba de América”, “Locura de amor” o “La leona de Castilla”. L’acudit més celebrat a l’Institut era aquell que deia : “Examen de física. El professor pregunta a l’alumne: “Dígame todo lo que sepa sobre los rayos catódicos”. Moments de silenci. Respon l’alumne: “Los rayos catódicos eran Isabel y Fernando”.

Els Gegants han sobreviscut set segles i dictadures de tota mena i en diades assenyalades segueixen ballant pels nostres carrers. Són la persistència resistent de la memòria col·lectiva.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!