Vet aquí la història del sant màrtir Sisí més apòcrifa encara que la que la tradició escadussera ens ha llegat.
Començava el segle IV.
Feliu, cristià africà, nascut prop de Cartago, abandonà Scil·lis amb el seu amic Cugat per anar a ajudar els cristians més cruelment perseguits de l’Imperi, els cristians de la Tarraconensis. Cugat es dirigí al que avui és el Vallès i Feliu acabà el seu viatge a Gerunda i terres properes on predicà i féu innombrables conversions, allí fou torturat pel governador romà i condemnat a mort. Feliu es convertí en l’exemple venerat dels joves cristians gironins. No tardaren en sofrir també el martiri.
La fama dels fusters Paulí i Sisí i els seus companys Germà i Just arribà a la casa del governador que els encarregà que construïssin un temple per a honorar l’emperador, com si fos un déu. Els joves cristians s’hi negaren i ni l’or, càrrecs ni honors que els oferiren canviaren el seu determini. El seu càstig fou el turment inhumà i la cruel mort al fòrum de Gerunda.
Mai els gironins no oblidaren els seus màrtirs. Sisí fou honorat a la Pera i a Girona, el mateix Carlemany odenà que les seves relíquies i les dels seus tres companys foren dipositades a la Catedral, on reposen en una arqueta-sarcòfag amb esmalts vidrats, just a la capella primera del deambulatori on també hi ha l’esgrafiat que representa les eines pròpies dels constructors de fusta i pedra.
Sisí o Sicí, nom que vol dir “el solidari en la batalla”, “el que ajuda la victòria”, serà el nostre aliat, si així ho volem. SISÍ.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dit això, afegiria al teu paralelisme l’esperança de que aquest cop el càstig per desobediència a l’imperi no siguin la tortura i l’assassinat d’estat… esperem, oi?
Esperem també que aquell 30% de catalans que no volen la independència tampoc no muntin la enèssima creuada a casa nostra. Ja n’he sentit testimonis d’accions hostils cap a gent independentista normaleta (vull dir, no líders ni polítics) sino veïns. Sense anar més lluny, un client i amic meu resident a Tarragona de tota la vida, va penjar (com tants d’altres) una estelada al seu balcó de manera permanent… ja sabeu el perqué oi? 😛 La qüestió és que ha hagut de sustituir la bandera de roba per una de cartró perqué ELS VEÏNS li omplen el balcó d’ OUS !!!! així com ho sentiu! Encara no ha vist qui, ni quan, ni des d’on… però la balconada és plena d’ous i la bandera s’estava fent malbé amb els ous pudrint-se, així que la va substituir per una de cartró plastificat que es pot netajar més fàcilment! increïble? no tant! … tot és possible a la dimensió desconegudaaaaa…!!! jejeje
Per acabar de d’adobar-ho, un dia se li va acostar la veïna que era la presidenta de l’escala de veïns i li va demanar (sota amenaça de demanda judicial) que tragués la senyera (estelada, per cert) del balcó perqué les ordenances municipals no deixen estendre roba als balcons perqué alteren la façana de l’edifici. Obviament el meu amic va passar 3 pobles, i obviament ja fa messos que espera algun comunicat de l’ajuntament i encara res…
Lo que vull dir amb això, és que s’ha de veure com reaccionarà “l’imperi”, però també el mateix veïnatge… curiosament aquests que se la donen tant de constitucionalistes, legalistes, de democràtics, etc…
Lo que els haurem de recordar és que les lleis no són sempre justes pel fet de ser lleis, i coneguts són els casos de lleis inmorals que han negat els drets històricament de tanta gent i tants colectius (negres, dones, animals, inmigrants, etc..). I per tant, l’obligació de les persones sensates i MORALS no és defensar a ultrança el redactat actual de les lleis, sinó ser capaços d’establir un diàleg amb els inconformes amb les lleis i esbrinar amb el cor a la mà si hi ha alguna inmoralitat a corregir.
Salut i bon any 2014… l’any dels catalans… Sí o Sí ! 🙂
Sergi