Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

22 d'agost de 2013
1 comentari

Hi hauria història sense el testimoni dels vençuts?

Hi hauria “història” tal com l’entenem sense l’escriptura?, n’hi hauria sense l’invent de la impremta? … I com ens aproximaríem al coneixement històric sense el testimoni dels vençuts, dels supervivents, dels silenciats pels relats oficials?.

Sabríem de l’holocaust sense supervivents?, sabríem del 1714 si els vençuts no n’haguessin narrat els fets?…

Ja s’han fet sentir les primeres crítiques i desqualificacions de la celebració de la desfeta del 1714, per a uns fou una victòria espanyola sobre uns catalans rebels, per als qui honorem els vençuts és una data rellevant de la nostra història, els efectes de la qual han quallat, tres-cents anys més tard, en la reivindicació d’un Estat propi per a Catalunya.

Sense el coneixement de l’experiència narrada pels vençuts supervivents, la història dels fets que culminaren al 1714 seria la que escrigueren els vencedors, n’hauria perdut la força i l’avui que vivim potser seria un altre.

Hi hauria història sense l’escriptura?, no pas. I sense l’escrit del vençut no seria la història una falsificació dels fets?.

  1. Un exemple nostrat de tergiversació d’uns fets històrics com és l’objecció de consciència al servei militar a l’Estat espanyol:

    www20.gencat.cat/portal/site/icip/menuitem.722ea8deaa29e97556159f10b0c0e1a0/?vgnextoid=37b77cb11456b210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=37b77cb11456b210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=b161e63dc5dc5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

    Molt interessants també els enllaços a la mateixa pàgina, per veure fins on pot arribar la tergiversació de la història quan es vol invisibilitzar uns fets objectius.

    Ni una paraula (a no ser per intentar “desprestigiar-los” d’una manera “jesuística” [sobtil]) als primers objectors que van existir a l’Estat espanyol: els testimonis de Jehovà [algun d’ells, van arribar a pasar-se fins a 21 anys a penals militars). I ni una paraula als adventistes del setè dia o als menonites que van anar a parar a penals militars pel mateix fet, fins i tot una mica abans que en Pepe Beunza i els seus companys “catòlics [romans]”.

    Pel que es veu (ho vaig poder comprovar quan els hi vaig fer l’advertiment del seu error), els de l’ICIP dónen més importància al fet catòlic romà que no pas als fets reals i objectius. No així en Pepe Beunza, que per lo menys fa citació als testimonis de Jehovà.

    L’aleshores president de l’ICIP (el sr. Grasa) no va trobar moment per fer una reunió per parlar sobre l’assumpte. Ara ja no és el president; l’han fet membre del Comité consultiu per l’estat propi, o quelcom de semblant.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!