Torna a ser-hi. Hi és en moments diversos, hi va , se’n va, torna. Al matí, migdia, tarda fins al capvesprol.
Mira sovint per la finestra. El veu, una petita figura esvelta, el cap altiu, gairebé immòbil. L’alt pal del llum acaba amb dos grans focus quadrats, des de la finestra semblen un gran llibre de pedra obert per la meitat, el llibre dels Temps. Ell és allí en difícil equilibri. Mira a orient i a occident girant imperceptiblement el cap; sembla un director d’orquestra davant del faristol, el vigilant del llibre sagrat, el senyor dels vents. Un ésser solitari, si hi arriba companyia la foragita convertit en una escultura silenciosa.
El petit, altiu ocell sembla desxifrar els senyals invisibles de l’aire. L’obsessiona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!