Coc Ràpid

Ella, com molts d’altres catalans, s’ha queixat amb ira que Cataunya pateix i ha patit des de fa segles una constant sagnia, per part dels governs espanyols, fiscal, cultural i identitària. Fa uns dies, remenant documents antics per motius que no fan al cas, ha cregut descobrir que el govern espanyol d’avui i els d’ahir quan exerceixen de sagnadors ho han fet i fan pel benestar dels catalans. Els governants espanyols són gent culta, que no saben llengua catalana però potser sí la llatina, i han cercat models curatius de la malaltia catalana en llibres antics i savis.

Ella creu que algun clergue amic els ha traduït desinteressadament una obra  de finals del segle XIII del savi metge, alquimista, teòleg i filòsof Arnau de Vilanova, nascut probablement a Vilanova de València, serividor i conseller de reis catalans i de papes, que escrigué en català i en llatí. L’obra del famosíssim Arnau que potser ha arribat als governants espanyols és “De Flobothomia”, un tractat com el nom indica sobre la “sagnia”. 

Arnau de Vilanova descriu les bondats del mètode curatiu amb aquestes paraules:

“La sagnia sincera la ment, enforteix la memòria, neteja la bufeta, asseca el cervell, escalfa la medul·la, obre l’oïda, disminueix el llagrimeig, calma la fatiga, arregla l’estómac, augmenta ço propi, expulsa ço estrany i allarga la vida”. 

De què ens queixem, doncs – es preguntà ella – si tot és fet per al nostre benestar?. O potser el mestre Arnau -diu ella- ens envià un missatge fa set-cents anys, per tal que sabéssim que després de la sagnia tenim la ment clara, no plorem, hem augmentat les nostres forces, ens espolsem del damunt el govern estrany i allarguem la nostra vida.

Quina troballa!.