Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
La nena aprengué de cor el “Bendita sea tu pureza” que la mama li havia ensenyat, era el colofó de les breus oracions que cada dia del mes de maig recitava davant del petit bust de guix de la Verge de galtes rosades i cap velat de blau cel, la imatge que anys més tard, un mes de maig, amagava en un prestage de l’habitació del balcó perquè protegís, quan ella no hi era, la mama malalta sense remei que mirava amb tristesa quelcom invisible més enllà de la llum tamissada per la persiana de fusta.
L’habitació del balcó havia estat la de la nena. Quan arribava el mes de maig, la mama posava a la tauleta de nit la Verge i un petit gerro amb flors blanques i la nena , abans de gitar-se, resava una avemaria, un glòria i el “Bendita sea tu pureza”. En aquell temps llunyà, es feia el mes de Maria com es feia ganxet, es feia festa i es feien abraçades i petons.
El mes de maig era, per a la nena, el mes de Maria, era el mes de les flors, dels lliris blancs i més tard i per sempre ha estat el mes que la mama morí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bonic, Carme… Et felicito per aquest escrit tant senzill… i tant profund!!
Moltes gràcies, Carme, per aquest escrit tant senzill i alhora tant profund. M’ha agradat molt!!