Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

4 d'abril de 2014
1 comentari

Europa malalta de xenofòbia

La xenofòbia és el verí inoculat al si de la democràcia, la seva penetració en el cos social i sistema polític té efectes destructius, en corrou els fonaments, la justícia, l’equitat, el respecte a l’altre, la cohesió, la solidaritat i la fortalesa. Ha deixat d’ésser un atavisme tribal per a convertir-se en una ideologia política tan potent com perillosa.

Europa en pateix el mal en el discurs polític , en el recurs populista i demagògic dirigit a col·lectius colpejats per la crisi econòmica, adreçat a individus amb frustracions o carències afectives o d’inclusió social que intenten justificar la seva insatisfacció cercant-ne la causa en l’altre, el diferent. La xenofòbia és cultiva en la manca d’esperança,en la covardia, en el sentiment de superioritat, en la pobresa material, social i moral, en la por.

El cruel impacte de la segona guerra mundial obligà Europa a soterrar el seu egocentrisme amb un nou renaixement humanista que es volgué enfortit però que s’ha mostrat incapaç de resistir els embats de la crisi econòmica i la creixent adhesió social als partits de l’extrema dreta. L’egocentrisme hi ha sorgit de nou, ha atemorit els partits de “dretes” i d'”esquerres” i ha aconseguit que adoptin amb diversos graus de discreció en discursos i accions polítiques els postulats xenofòbics.

A Alemanya, a Holanda, a França, a Suïssa, a Espanya, a Catalunya entre d’altres països no només hi ha partits d’ideologia xenòfoba, hi ha idees i actituds de xenofòbia en partits que es consideren demòcrates.
S’han abolit fronteres però no per a la diferència i la pobresa. Hem reinventat “l’estranger” : és aquell emigrat, ciutadà europeu o no, que es troba en situació econòmca desfavorida i que rep alguna mena de subsidi o servei essencial de l’administració pública. Hem retornat l’emigrat a ésser un permanent emigrant.

“L’estranger” és “l’altre”. 

  1. Aquesta xenofòbia s’ha vist en la manera de tractar el vot d’unes persones d’origèn paquistanès (i, en menor mida, sudamericanes): per uns, ha estat una “tupinada” el fet de que aquestes persones votessin a les eleccions primàries per escollir el/la cap de llista del PSC a les eleccions per l’alcaldia de Barcelona; per altres, fins i tot han arribat a dir que aquells vots estaven “contaminats” o quelcom de semblant (la senyora Gabancho dixit). I aquests supremacistes no són pas “lumpen”: s’asseuen a les cadires de les televisions (públiques o no) a santificar i donar carnets de puresa, o bé en diaris (digitals, també) a fer el mateix. I ai de tu! si els vols contradir: un estol de defensors del discurs del sabi de torn et diuen de tot i més, amb una manca total d’arguments objectius [un parell d’exemples: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/03/la_necessaria_dimissio_de_jaume_collboni_99723.php i http://www.naciodigital.cat/opinio/8022/capbussada/psc%5D. A part del xou que ens va deleitar la “pallassa” d’Els Matins de TV3.

    Això sí, si s’arriva a fer l’enquesta “sobiranista”, de segur que aquests que tant critiquen certs vots “contaminats” i “analfabets” no en tindràn tantes de mànies… De caterves supremacistes n’hi ha per tot arreu.

    Li enllaço un vídeo (pot semblar “infantil”, però porta molta “carrega”. De la bona!):

    http://www.protestantedigital.com/ES/Cultura/articulo/18102/Si-a-las-diferencias-animacion-contra-la-xenofobia

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!