Europa en pateix el mal en el discurs polític , en el recurs populista i demagògic dirigit a col·lectius colpejats per la crisi econòmica, adreçat a individus amb frustracions o carències afectives o d’inclusió social que intenten justificar la seva insatisfacció cercant-ne la causa en l’altre, el diferent. La xenofòbia és cultiva en la manca d’esperança,en la covardia, en el sentiment de superioritat, en la pobresa material, social i moral, en la por.
A Alemanya, a Holanda, a França, a Suïssa, a Espanya, a Catalunya entre d’altres països no només hi ha partits d’ideologia xenòfoba, hi ha idees i actituds de xenofòbia en partits que es consideren demòcrates.
S’han abolit fronteres però no per a la diferència i la pobresa. Hem reinventat “l’estranger” : és aquell emigrat, ciutadà europeu o no, que es troba en situació econòmca desfavorida i que rep alguna mena de subsidi o servei essencial de l’administració pública. Hem retornat l’emigrat a ésser un permanent emigrant.
“L’estranger” és “l’altre”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això sí, si s’arriva a fer l’enquesta “sobiranista”, de segur que aquests que tant critiquen certs vots “contaminats” i “analfabets” no en tindràn tantes de mànies… De caterves supremacistes n’hi ha per tot arreu.
Li enllaço un vídeo (pot semblar “infantil”, però porta molta “carrega”. De la bona!):
http://www.protestantedigital.com/ES/Cultura/articulo/18102/Si-a-las-diferencias-animacion-contra-la-xenofobia
Atentament