He acabat de llegir “Espriu, transparent” d’Agustí Pons. Lectura feta d’una tirada, primera lectura , doncs, d’un llibre imprescindible.
Pons ha fet una obra de treball ingent, un estudi personalíssim, original i intel·ligent.
Espriu, l’home i l’escriptor, el poeta, es converteix en el fil conductor de la narració i comprensió d’una època des de la visió d’un sector fonamental de l’activisme cultural-intel·lectual-polític català, la influència del qual , passats seixanta anys, és encara viva.
Obra imprescindible, oberta . Agustí Pons ens dóna moltes claus, moltes i diverses, per a apropar-nos a Salvador Espriu, home i personatge, però l’home és esquiu i mou els fils del personatge que ha creat. El personatge és transparent, la persona és complexa.
Un estudi esplèndid. Gràcies, Pons!