Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

12 de novembre de 2013
5 comentaris

És groc el plàtan?

Uns neurocientífics de la Universitat de Tubingen han publicat el resultat de la seva investigació sobre la memòria del color dels objectes familiars. No tinc pas coneixements ni d’òptica ni de neurologia per a explicar sense error allò que hi diuen, però sí per a plantejar-me  una pregunta inquietant: 

“És groc el plàtan o el veiem groc?”.

Fa dos-cenrts anys Goethe, gran poeta, novel·lista i també científic, escrigué una obra famosa, menystinguda durnat un temps llarg i reivindicada avui, la “Teoria dels colors”publicada al 1810, on es defensava que el color és figurativament lligat a un objecte, que les imatges de la retina es formen per la interacció de diferents neurones retinals, el que és determinant en el tipus d’objectes que s’obtenen i en la forma de percebre’ls del nostre cervell, és a dir, en el que es veu, el que no es veu i en com es veu. Goethe recalca la relació entre la percepció i la memòria del color, una veritat avui científicament demostrada.

Molts objectes amb què ens relacionem sovint, objectes familiars, són associats a la memòria amb un color particular, el tomàquet-vermell i la llimona-groc són exemples tipificats en els estudis òptics que han demostrat que la percepció d’aquells objectes de color prèviament “diagnosticat” és influïda pel nostre coneixement del seu color, per la memòria del color. El procés de la representació neural de la memòria del color era desconegut;  era conegut que el codi neural generat per les cèl·lules de la visió en la retina es transmet pel nervi òptic al cervell, al còrtex visual primari que en rebre la informació la reorganitza i en crea la representació abstracta, la imatge mental de l’objecte.

Segons la investigació del científics de Tubingen és l’activitat del còrtex visual primari el que permet predir el color dels objectes de color “diagnosticat”, decodifica la memòria del color.

O quelcom aproximat… en quasevol cas la pregunta no es sobrera: el plàtan és groc o el veiem groc perquè el cervell li ho diu al ull?

  1. de tot: dels objectes, dels seus records, de les seves qualitats sensorials, dels conceptes que els acompanyen… Els hem construït des de l’edat primarenca acrítica, influenciable… I nosaltres ens hem convertit també ens agents trasmissors d’aquests esquemes. Per mor de l’economia psíquica ens estalviem moltes vegades d’adaptar-los a la realitat. Ja funcionen. Fins que, a vegades, la distorsió(disonància cognitiva) genera problemes i potser aleshores els canviem, segons la nostra capacitat d’adaptació. O el problema persisteix, cognitiu o psíquic (neurotic)
    UI, quin rotllo! 
  2. A parer meu, caldrià fer una Comissió parlamentària sobre aquest affaire. Potser en treuriem quelcom de més net que les compareixençes dels banquers! (I la presidenta del Parlament ja s’ahuria guanyat el sou).

    Atentament

  3. 1) Des d’un punt vista físic, els colors es poden representar esquemàticament sobre una recta on es representen les longituds d’ona visibles, des dels 400 nm (violeta) fins als 700 nm (vermell). Podem dir, doncs, que els colors físicament es poden representar en una sola dimensió.

    2) Des del punt de vista de la percepció – factor fisiològic – la situació és radicalment diferent. A l’ull tenim tres tipus de sensors, els uns  principalment sensibles al roig, d’altres al verd i d’altres al blau. La combinació de l’excitació a cada un d’aquests sensors dóna lloc a una percepció que s’ha de representar no es pot representar en una dimensió sinó en dues: a) tal color, a quin color de l’arc iris s’assembla més?, i b) és un color llampant o grisós? I encara cal una tercera dimensió si volem especificar-ne la intensitat (lluïssor). Aquest fet s’aprofita en les pantalles de TV i d’ordinador, que juga amb les intensitats de només tres colors primaris.

    3) Però a més hi ha un factor diguem-ne psicològic. Ja és clàssic l’exemple de la percepció diferent d’un mateix color segons els colors circumdants. És semblant a la il·lusió òptica en què dues rectes de la mateixa longitud apareixen de mides diferents segons l’entorn.

    4) Entenc doncs que els investigadors incideixen en aquest darrer aspecte, afegint-hi el paper de la memòria.

    Podeu consultar les meves notes sobre la Teoria del color aplicada a la informàtica (w w w.albertvila.cat/infmt4/color0.htm).

  4. Interessant qüestio la que plantejes. En principi els colors bàsics son la descomposició de la llum blanca que passa a través d’un mitja polaritzador, generalment un prisma, i forma l’espectre visible des del roig al violeta, que son les longituds d’ona que pot percebre el cervell humà a través del ull. Mes enllà o mes ençà, els infrarojos o els ultravioletes que no veiem a ull nu.
    Cada color correspón a una longitud d’ona i només a aquella, el groc comença al 570nm. i acaba als 590 nm. i així veiem els colors no pas perquè els objectes tinguin color sinò perquè absorveixen una determinada longitud d’ona lumúnica i no pas les altres. A partir dels color primaris podem fer un Pantone de milers de colors. Fins aqui la física.
    Altre cosa és el que percebem, l’ull és una extensió del cervell que s’ha desplaçat avall i endevant i a la precepció del color hi afegeig el sentit comú, que no és altre cosa que la consciència de sentir, la unificació amb els altres sentits. Per això associa els colors a objectes i en el procés de reconeixement ens pot arribar a enganyar si per exemple dissociem el color del objecte a que l’hem associat. Possiblement un platan pintat de taronja ens costaria de veure, però no una taronja groga, perquè n’hi ha.
    Deixo aqui aquesta petita aportació a un tema tan interessant, felicitats per treure’l, Carme.
     
  5. Gràcies per les vostres aportacions que per  a mi són valuoses ensenyances. Aquesta mena de temes, que sempre desperten el meu interès, em fan sentir privada d’una part primordial de “cultura”. Què hi farem!, hi he arribat tard… Una abraçada.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!