La grotesca creació semàntica del LAPAO, i el LAPAPYP, ens forneixen ocasió de practicar el punt de vista col·lectiu que ens pertoca com a “subjecte de dret internacional”. Ho assajo:
- Principi de no ingerència: les institucions espanyoles, inclosa les pròpies de la “Comunidad Autónoma de Aragón” són sobiranes per fer les seves creacions semàntiques.
- Principi de relació amistosa entre nacions: en el marc compartit de la declaració dels Drets Humans cal estar atent a l’abast polític de les creacions semàntiques que afecten els nostres connacionals que pertànyen a l’Estat veí. En aquest sentit, en aquest cas en el que es nega per la via de la semàntica la nacionalitat catalana a uns ciutadans aragonesos, ens cal actuar discretament vora els afectats i coordinadament amb ells fer les accions d’ordre bilateral i internacional que corresponguin. No es pot obviar que aquesta iniciativa espanyola és una més a sumar a alguns dels continguts de la Llei Wert, la política lingüística i educativa del Govern Balear, i a les il·legalitats permanents del Govern Valencià que no atén les demandes dels ciutadans en l’extensió de l’educació en valencià.
- Principis europeus: en el marc compartit de la Unió Europea i la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, posar en evidència davant de la totalitat dels òrgans de govern europeu les excessives i inacceptables limitacions de dita Carta quan davant d’actuacions que resulten ser flagrants vulneracions de la mateixa, els agreujats no obtenen cap tutela jurídica efectiva. La veu catalana a les instàncies europees ha de posar en l’agenda política de la Unió un pas decidit per esmenar aquesta situació.
- Principi de solidaritat nacional efectiva: cal estudiar des de bon principi, i incloent les organitzacions cíviques locals, l’oportunitat de creació d’escoles públiques catalanes en tot l’àmbit lingüístic, doncs pretendre una esmena urgent de les pràctiques espanyoles és una quimera. És previsible i comprensible que Espanya demani una reciprocitat, i al meu entendre ens hi hauríem d’avenir doncs com a poble no hi tenim res a perdre i molt a guanyar.