Coc Ràpid

El Govern aragonès no té por al ridícul, la seva ignorància majúscula i el seu anticatalanisme no li ho permeten; mai no ha estat paït del tot per una part de la societat aragonesa la potència històrica del Casal de Barcelona, el renom de Catalunya, malgrat el respecte d’antany a les institucions pròpies aragoneses, les croades i conquestes conjuntes i la fama de la Corona. L’Aragó deixà en l’abandó la seva pròpia llengua i féu seva la de Castella, i es sorprengué que a les terres catalanes que són aragoneses la llengua catalana seguís viva des de l’edat mitjana. El Govern de l’Aragó no ha entès que la llengua parlada a la Franja és el lligam històric encara viu d’uns temps extraordinaris, un regal de la pervivència d’una part brillant de la història de la Corona d’Aragó, el seu “horror catalani” i la seva ignorància el fan rebutjar que la llengua catalana és un tresor que comparteix amb les Balears, València i Catalunya.
 

La llei de llengües que demà aprovarà la majoria parlamentària del Parlament aragonés és esperpèntica, amb la creença que el nom fa la cosa anomenarà la llengua catalana “Lengua propia de la área oriental”, la llengua pròpia de La Franja serà la “lapao”, i amb la “lapao” considera que esborrarà la història del seu poble.

Mai no es podrà esborrar el que els documents medievals testimonien, com el dictamen del jurista aragonès Eiximèn Pérez de Salanova, el Justícia d’Aragó, que l’any 1312 quan Guillem de Montcada, governador de Mallorca, senescal de Catalunya i senyor de la baronia de Fraga, vulgué assitir a les Corts d’Aragó, rebutjà la seva pretensió al·legant-hi “perquè és català i Fraga és catalana”.

I el PP aragonès estableix per llei que la població de la Franja ja no és catalanoparlant sinó lapaoparlant. Riota còsmica.