Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

7 de desembre de 2013
Cóc mític
3 comentaris

Ens en recordarem?

Ens en recordarem dels grans i exemples de moral política que canviaren el segle XX?.
Conrearem els models d’intel·ligència, coratge i generositat dels tres grans homes que crearen una nova manera de combat polític?.
Petrificarem les figures de Gandhi, Luter King i Mandela sota la llosa de la història o les considerarem vives?.
Ens adonarem permanentment que cap d’ells foren blancs i que són les grans
icones de la moral política?.
Per què no volem canviar el món si ens demostraren que era possible?
Voldrem ésser tenaços com ells i generosos i sacrificats per les llibertats del nostre poble?.

  1. Les dues darreres preguntes seria convenient que les responguessin la gent que té privilegis que la majòria dels mortals no tenim (i ni ganes). Em refereixo als expresidents de la Generalitat i del Parlament català (que cobren sous vitalicis, excepte l’honrosa exepció del sr. Montilla), ademés de l’Església catòlica romana (institució molt majoritariament finançada -i “protegida”- per l’Estat, Generalitat inclosa).

    Fer segons quines preguntes a segons qui, pot resultar ofensiu.

    Atentament, i bon dissabte

    Respon
  2. Jo tampoc la vaig votar i també recordo que CiU promovia el vot a favor. No retrec res a les persones que la van votar, perquè és cert que no sabien res llavors, però ara hem sabut que la constitució va estar redactada sota la prescripció -no solament sota la vigilància- de l’exèrcit. La gent no ho sabía -cert- però els partits que la promovien (entre els quals, CiU), ho havien de saber per força; i això sí que és imperdonable.
           D’altra banda, sabent com sabem les condicions en què va estar redactada, no cal parlar-ne més: és nul·la de ple dret. 
    Respon
  3. Jo no culpo a ningú, ara cal mirar endavant i si la constitució no és vàlida, com tampoc ho és el model d’Espanya, cal passar per sobre i abandonar-lo. Si un matrimoni no funciona es talla i no passa res, vida nova. Poca cosa a retreure, el poder castellà, gent obtusa i no pas bona. Nosaltres, com sempre, porucs i diletants. Els pares, tots dos absents, van votar la constitució, jo tenia disset anys i no vaig poder, segurament hauria votat que sí, segur. Els pares catalans, de convergència, i espanyols, creien en una Espanya millor, no la merda que ens han portat els mateixos convergents i els espanyols, els de sempre, ara els amics dels pares, els vius, tots, absolutament tots, independentistes com jo. Tot dit. Gràcies pel seu bloc, el vaig llegint a partir del meu, el tinc al blocgroll. Bon cap de setmana.
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!