Bon dia Carme-Laura. Estic per Barcelona i a sant Feliu uns dies de vacances. Dilluns 15 de juliol presentem Gramòfon de runes a can Vilaweb. M’agradaria molt que vinguessis i veure’t de nou.
De ben petita aprengué- en Santet li ho ensenyà- a escriure amb tinta invisible, unes gotes de suc de llimona en una mica d’aigua. Els missatges que els germans s’enviaven eren escrits amb un codi alfanumèric, en aquell llavors aquesta paraula els era desconeguda, però el sistema ho era ja que consistia en la substitució de lletres per nombres; provaren d’escriure a l’inrevés però en intentar llegir-lo en la imatge del mirall el missatge era inintel·ligible i la bondat del codi fou desestimada sense més intents.
S’ha adonat que des de fa uns dies el personal està revoltat perquè sent amenaçada la seva privacitat, no la del “facebook” , “twiter” i d’altres xarxes (perquè sabem que “privacitat” i “intimitat” no és el mateix), sinó la del contingut dels missatges que tan alegrement enviem per la xarxa. Ens hem enfadat i escandalitzat perquè s’ha publicat el que també sabiem, que els Governs, capitalistes i no tant, “punxen” de manera universal el correu dels súbdits propis i aliens .*
Entrampada en la red! i malgrat tot no se’n vol sortir.
* La feina no els seria tan fàcil si el missatge fos manuscrit. El cost del progrés.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!