El mal seguia castigant la humanitat, viatjava per l’aire sense distingir-ne els hostes, els més dèbils i menesterosos emmalaltien i morien, també el poderós que se sentia segur. I els metges i científics analitzaven o descrivien símptomes, prescrivien guariments i donaven nom a les dures epidèmies.
A finals del segle XVI als quarters militars hi hagué grip que prengué el nom de “male di castrone””; al segle XVIII hi hagué grans epidèmies conegudes amb noms diversos, “rheuma”, “catarrhus epidemicus”, “tussis epidemica”, “cephalelgia contigiosa” que emfasitzaven símptomes i el component infecciós i contagiós del mal.
Al 1712 l’epidèmia a Alemanya fou coneguda com “Krankheit à la mode”, el que no és sorprenent ja que la grip fou una malaltia de moda entre els aristòcrates francesos, que al 1733 l’anomenaren “folette”. Mentre seguia perdurable el mot italià “influenza” des de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement de tal manera que els anglesos l’any 1741 l’adoptaren com a nom científic “flu”, mantenint-ne la vigència fins ara.
És al 1743 que a França el mal epidèmic, el de moda entre l’aristocràcia, rebé el nom de “grippe” que per a glòria dels francesos i potser amb causa justificable es convertí en el nom mundialment acceptat de la malaltia recurrent. “Grippe” no era un nom originari francès, sinó una paraula onomatopeica del vell rus, “Khrip”. “Agripper” era el verb que significava “atrapar bruscament i violenta”. Nom descriptiu ben trobat: el mal, la malaltia ens atrapa, la grip ens atrapa. Viatja per l’aire, ens atrapa com a hostes i en cerca de nous mitjançant les mateixes víctimes. “Grip” és el nom del mal, caldrà esperar dos segles per a saber-ne l’agent responsable, un virus, el virus de la grip humana aïllat l’any 1933 pel cientific Richard Shope. Havíem entrat a l’era virològica, la nova era.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Resumeix-ho perfavor
Bona nit! Resum: la grip no sempre s’ha dit grip.