La malaltia de la grip tenia nom al que avui és Itàlia, “influenza”, derivada de la locució llatina clàssica “ab occulto influentia caeli”, i durant segles hi romangué confinada. Testimonis escrits ens han transmès noms que a d’altres contrades rebia mentre atacava les gents.
Al segle XVI molts episodis de grip hagué a Europa i molts i curiosos els noms amb què era batejada: “sudor anglicus ” , “tussis quinta”(en realitat era tos ferina), “coquelicot”, “poppy” i “coqueluche”(el nom de la rosella, l’opiaci amb què es tractaven els efectes del mal), i “cocoluccio”, “cucullo” o “capuchon” (diferents noms de barrets amb què els afectats de grip es cobrien el cap pels calfreds i dolor que hi sentien) i cal arribar a la pandèmia que procedent de l’Àsia castigà el món sencer l’any 1580 per a trobar “el gran catharro”, el “catharro cefaleico” i els estralls que va fer a Catalunya.
Pere Gil, a la seva “Història Cathalana el descriu: “Lo any 1580 contengué aquell gran cataharro tan nomenat; que fou general a tot lo mon; y resultà de infectio de ayre, donava un dolor de cap cruelíssim ” i una descripció semblant llegim al Manual de Novells Ardits, el Dietari de l’Antich Consell Barceloní :”… gran dolor de cap, gran dificultat de ale y portave una veu ronca y apres una orror de fret y apos febra y apres tos mol gran”.
Descripcions de la malaltia persistent que 440 anys més tard ens semblen reconèixer. Cal esperar a mitjans del segle XVIII per a saber del nom “grip”. I encara dos cents anys més per a saber quin era aquest mal.
(seguirà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!