Fa deu anys, deu anys tan sols, que es va fer la primera piulada. Havia nascut Twitter, el microblog que permetent només una longitud de 140 caràcters havia de convertir-se en un poderós altaveu de l’opinió política.
La piulada ha desplaçat al quarto fosc de les eines comunicatives el bloc, ha devaluat l’anàlisi política, ha creat la professió d’opinadors i ,convertint el comentari polític en un “reality show”, ha aconseguit ocupar als diaris un lloc d’honor.
La limitació exigida de 140 caràcters obiiga el redactor a fer un esforç de condensació en el missatge i aquella mateixa limitació converteix aquest en un eslògan-titular-consigna de païment fàcil per al lector que es converteix en receptor. L’enginy, la mordacitat i l’oportunitat són la característica que enlaira els piuladors i allò que ha convertida la piulada política en una eina poderosa per a la construcció de l’opinió pública.
Digué Henry D. Thoreau fa més de 150 anys que els nostres invents no són sinó mitjans millorats per a una finalitat no millorada. Twitter és la metàfora de la nova política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!