Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

15 de setembre de 2014
2 comentaris

Els 10 anys dels blocs Vilaweb i el bloc de referència

 

Quan l’autora, fa uns anys, tancà el seu bloc deixà un buit que encara perdura; des del primer article que hi llegí m’atrapà la seva extraordinària frescor i modernitat escriptora, era el bloc “Registres particulars” (versió fonètica d’una complexa composició gràfica). La “Registres” era la creació d’un personatge inoblidable, una noia “que ja tenia una edat”, divertida, irònica, culta, intel·ligent, mestre del diàleg, crítica, commovedora quan ho volia; escriptora sempre; la “Registres” era la noia més urbanita de totes les noies del bloc. Cap pista mai no donà sobre la seva identitat, només la presentava la imatge insolent i divertida d’uns mitjons llargs multicolors i aquell “Registres particulars. (Perquè ja tenim una edat)”.

El bloc inoblidable. Romanen enganxats a la memòria les seves converses lapidàries, les presses per acabar un treball, el preu d’un pis que dia rera dia pujava de preu, el canvi d’ordinador o la petita i sorprenent història d’un bitllet de metro.

Seria extraordinari retrobar la noia dels mitjons llargs multicolors en una entrevista per a celebrar els 10 anys dels blocs Vilaweb, i respectant-li el seu anonimat fer-li saber que aquells “Registres particulars” fou el bloc de referència de molts de nosaltres . Alguns dels antics lectors potser em direu que han passat primaveres i estius -no molts, us contestaré- i que ara aquella “Registres”és una altra – no us contradiré pas, però qui sap si en el racó d’un armari hi ha plegats un parell de mitjons llargs de molts colors.

  1. Hem passat estius i primaveres, i esperem veure una altra. La ‘Regis’ sempre ha estat un referent en aquesta casa de veïns. Ni tan sols podem rellegir els seus apuntaments, i com a celebració d’aquests 10 anys, seria magnífic poder recordar aquells escrits ……

  2. Oh lala… la Regis…quanta vida fresca!. En Selva deia: “Quan te l’acabes en vols més” Jo crec que ara ja publica amb nom i llinatges. VilaWeb va ser el seu camp d’ensinistrament i comunicació. Set , érem set les dones que vam irrompre amb ganes de frescor, vida, viatges i literatura, el bloguisme femení que alguns ens deien. Un temps inoblidable….

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!