Coc Ràpid

La nena malaltissa, dèbil, filla de reis, Elisabet, plorava encara la mort de la mare quan sabé que son pare, Jaume II, l’havia promès a Oixín, el rei de la llunyana Armènia de Cilícia. La petita infanta res no podia entendre, tenia només 8 anys i era feliç al Palau Reial de València on havia estat educada per l´emperadriu de Grècia Constança, tampoc no podria haver entès que el rei Jaume, son pare, projectés el matrimoni a canvi que Oixín li donés les relíquies de santa Tecla que eren dipositades a la ciutat de Sis, la capital del regne armeni. Relíquies desitjades pel gran afecte que Jaume tenia a la seu de Tarragona. El compromís no arribà a realitzar-se perquè Oixín considerà que no li convenien lligams tan estrets amb poders cristians occidentals.

Tres anys més tard Jaume II concertà el matrimoni d’Elisabet amb Frederic duc d’Àustria i rei de Germània, segons un cronista “uno de los más lindos moços del mundo” que rebé el sobrenom d’el Bell.Elisabet tenia 11 anys aquell 8 d’octubre de 1313 quan a Barcelona celebrà els esponsals per poders, i d’allà marxà cap a Alemanya en un llarg viatge de dos anys per Europa, un viatge dur, perillós en carro, travessant els Alps, Milà, el Tirol fins arribar a Viena.

Era una nena, seguia essent una criatura malaltissa. Son pare el rei tingué cura del seu benestar atorgant-li un magnificent seguici, una petita cort, nomenà dama d’honor la noble baronessa i castlana vídua Blanca de Centelles, l’acompanyà en el viatge el bisbe de Girona Guillem Vilamarí i encomanà al cavaller Felip de Saluces que tingués cura de la salut de la infanta. El 28 d’abril de 1315 arribaren a Viena, el seu espòs l’esperava, ella tenia 13 anys i ell 29, se celebraren els esponsals i l’11 de maig la infanta catalana fou coronada reina a Basilea.

Els designis polítics del rei Jaume s’havien complert. La delicada Elisabet havia estat educada per a ser una bona esposa i donar descendència al marit, als 14 anys nasqué el primer fill, als 15 el segon i als 16, el tercer. La reina veié morir quan només tenien 6 anys els dos primers, sofrí un llarg empresonament de 4 anys del marit que ella visqué amb dures penitències i mortificacions i sabent que no el tornaria a veure puix s’havia quedat cega per unes cataractes que no pogué salvar el cirurgià català Jacme sa Roca que l’infant Alfons, son germà, li envià.

Se sentia sola en aquell país estrany, la petita cort tornà a Catalunya, el seu manteniment era una despesa que Frederic no va poder assumir ; la seva salut era feble, dèbil la seva vista, fou dòcil i humil, la vida pietosa, la seva religiositat foren les úniques armes per a suportar les vicissituds sofertes. Frederic morí el 13 de gener de 1330, Elisabet el sobrevisqué fins al 12 de juliol, 6 mesos tan sols, morí a Estiria i  fou sepultada al convent dels franciscans de Viena. D’ella s’escrigué: “Visqué sempre dòcil i humil, fou pietosa, amiga de la veritat, prudent, pudorosa i devota”.

Prudent, humil… ¿què sentí quan sabé l’any 1320 que les relíquies de santa Tecla havien arribat a Barcelona des d’Antioquia, es dipositaren al monestir de sant Cugat i el 12 de maig de 1323 foren rebudes a Tarragona?… i què pensà quan sabé que el preu que el rei Jaume pagà a Oixín fou un tron d’or, 40 cavalls andalusos, 2000 formatges mallorquins i altres bens?… i com perdonà que aquella nena de 8 anys que havia estat ella valia per al seu pare 40 cavalls, un tron d’or i 2000 formatges?…

Elisabet d’Aragó i d’Anjou, reina de Germània.(1302-1330).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!