La posada en escena és la mateixa de sempre, una mena de representació repetitiva , misèrrima en idees, un plat precuinat que deixa indiferent i avorrit l’espectador.
La lògica de la rutina ocupa el lloc de la ideologia, l’interès de partit substitueix l’interès general.
De manera sorprenent allò que es mou i que vivim s’ha incrustat perduda l’ànima en un argumentari vell i anticuat. No anem a les eleccions europees amb aquella il·lusió col·lectiva que cal cultivar i transmetre com l’horitzó somniat, com el pas necessari per a aconseguir una nova democràcia i modernitat.
Els discursos parlen de debilitats, no de fortaleses, fins i tot els partits nacionalistes catalans semblen més interessats, un més que l’altre, en esgarrapar vots de la pedrera comuna.
Decebedor. No és això, companys, no ho és. I l’emoció?…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!