Gairebé dos mesos, o potser un xic més, he estat absent del bloc, només m’hi he atançat per a denunciar les morts per violència de gènere.
El temps preelectoral ha estat dens, xuclador d’energia, contrari a l’apunt irrellevant. He gaudit vivint el moment excepcional , l’emotivitat social, la intel·ligència política i generositat amb què s’ha menat el procés independentista; he sentit orgull profund en veure al servei del país el talent universal dels nostres intel·lectuals – científics, escriptors, actors , cantants , espotistes… i el dinamisme aclaparador de tanta gent anònima.
Hem arribat molt, molt lluny i som a prop de l’objectiu desitjat. No sé si valorem prou el que s’ha fet , si ens adonem que ha estat una gesta històrica sense antecedents, un relat extraordinari. Tot ha canviat, sense ensurts, pacíficament i de manera ferma. No és ni una revolució ni una rebel·lió, és l’evolució natural i imparable de la nació. I tota la ciutadania , hagi estat el que hagi estat el significat del seu vot, així ho ha entès.
Feliç i vigorós és el temps que tenim la sort de viure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Oh! Quina alegría retrobar-te per poder tornar a prendre les vitamines de la llibertat
“el dinamisme aclaparador de tanta gent anònima”
Sí senyora, aquesta ha estat la clau de tot, el dinamisme aclaparador de tanta gent anónima.
I gràcies a tota aquesta gent ara ja no tot està per fer, ni molt menys, i ara sí, i més que mai, ara tot és possible.