Sergi Sabrià, portaveu d’ERC, ha cantat les absoltes al “procés” amb una frase de manual : “No podem alimentar relats màgics, la ciutadania d’aquest país no s’ho mereix”. L’apel·lació a “la ciutadania” és el tòpic més emprat del discurs polític, el que empara i encobreix fets i decisions preses sense la veu d’aquella i en el cas de la defensa institucional de l’escó del diputat i President del país, ERC ha omès que defensat-lo defensava la veu dels ciutadans i ciutadanes que havien parlat amb el seu vot.
El més decebedor de les paraules d’en Sabrià és que les paraules que li hem escoltat en nom d’ERC són les mateixes que escoltem als partits d’obediència espanyola, són el pinyol de la seva tesi en contra del procés independentista i seran alhora les que alimentaran, recalcant-ne l’autoria, el discurs de l’oposició parlamentària i de tots aquells mitjans i estaments “unionistes”.
Segons ERC tot ha estat un “relat màgic”, mai no s’havia qualificat amb tanta cruesa el que hem viscut i vivim, ni s’havia menyspreat d’aquesta manera la màgia que pot moure un poble . Sembla balder haver de recordar que la història que escrivim no ha estat una fantasia per a molts dels que votàrem el referèndum, ho desmenteixen les i els líders polítics i socials empresonats i exiliats i ho desmenteix la fortalesa de la resistència pacífica, democràtica, tossuda i generosa de la ciutadania contra la repressió.
ERC no només ha cantat les absoltes al procés sinó a la legislatura. El relat màgic no ha acabat. La caixa de Pandora és oberta. Dur de pair.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!