En Josep Pla comença així a “El quadern gris” el seu dietari:
1918. 8 de març. Com que hi ha tanta grip han hagut de clausurar la Universitat.
(El 8 de març de 1918 és el dia que en Pla fa vint-i-un anys i és el dia en què decideix de començar el dietari).
14 de març. Ara, finalment dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d’acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.
9 de juliol. Cada dia passa per davant dels nostres ulls un o altre enterrament.
4 de setembre. Cada dia em prenc la temperatura.
18 d’octubre. La grip fa terribles estralls. La família ens hem hagut de partir, per anar als enterraments.
22 d’octubre. La grip continua matant implacablement la gent.
1919. 24 de febrer. Dilluns. He passat tot el dia d’ahir i una part del d’avui al llit, amb la grip. Trenta-sis hores seguides. Em llevo pàllid i desfet. D’un cantó em sembla que m’hauria pogut morir i que he passat just. Quan constato que malgrat la ftiga em puc llevar, penso que potser ha estat una grip benigna. Aquests dies han mort mossèn Clascar i el poeta Joaquim Falguera. I tanta gent!. Les esqueles són nombrosíssimes. Fa venir pell de gallina.
13 de març. Domènec Carles explica que un dels dies més dramàtics de la darrera grip -que encara cueja- trobà un seu amic que té interessos a Pompes Fúnebres. – Hi ha molts malalts-li digué Carles-.És impressionant. -Sí, molts malalts, moltíssims… però , per ara-respongué el de les Pompes-és una grip benigna, una grip que no remata…
(El dietari acaba el dia 15 de novembre de l’any 1919, en ell trobem les descripcions impressionistes del paisatge empordanès, les tertúlies amb escriptors, opinions sobre escriptors, amor per la llengua, tendresa, sexualitat, retrats de pescadors, pagesos, mestres, capellans,,, de gent dels pobles i de Barcelona, de política, periodisme, l’atracció per Europa, la guerra és un motiu recurrent a les pàgines de l’any 18, més que la grip que tantes vides s’endugué i que en Josep Pla sofrí a començaments del 19. En Pla gairebé no en parla i quan ho fa és amb frases breus, construïdes de manera simple sense adjectius i quan el perill creu passat fins i tot s’hi mostra sorneguer. La història de la grip de 1918 condensada, despullada.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!