Fou un dels jocs d’unes vacances d’estiu, fou l’apassionant descobriment d’escriure missatges que només ells podien llegir, no hi deien cap cosa que calgués amagar però l’emoció del secret, de l’ocultació era prou gratificant quan escrivien amb suc de llimona “aquesta tarda podem dir a la mama si si ens deixa anar a l’Eslava”. Tinta invisible. O quan substituïen les vocals per nombres. Missatge encriptat. El missatge secret, intel·ligible només pel remitent i el receptor , ha estat una recerca antiga de l’home, tan antiga que la mateixa mitologia grega recollí.
Bellerofont, l’heroi vencedor de monstres, destructor de la Quimera, fou un bell princep de Corint que visqué al palau de Pretos, rei d’Argos, de qui era lleial amic. la reina Antea, enamorada de Bellerofon i despitada pel rebuig d’aquest l’acusà falsament davant del rei que irat decidí venjar-se. Envià el princep corinti a Lícia amb un missatge segellat per al rei Iòbates que només aquest podria llegir; el missatge deia. “Dóna mort immediatament al portador d’aquesta carta” . Bellerofon seguí viu, el rei el festejà, va fer grans convits en honor seu, l’envià a grans empreses, i fou tan estimat pels licis que Iòbates li donà la mà de la seva filla.
El rei Lici no entengué el contingut de la carta, li fou inintel·ligible. Pretos havia escrit el missatge en una antiga llengua d’Argos que pocs coneixien. La llengua, doncs, fou el primer missatge xifrat.
Els nens que, aquell agost, empraren tinta de suc de llimona per a fer invisibles els innocents missatges res no sabien de l’art-ciència de l’esteganografia ni tampoc de la criptografia i no podien sospitar que un dia escriurien sense cap mena de tinta sobre una pantalla paraules que abans de ser-ho eren ja encriptades. La mare els deixà anar aquella tarda al cinema Eslava, les moltes aventures de Fu-Manchú els esperaven.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segueixo cada dia els seus escrits.
Aquestes ratlles d’avui m’han fet venir els records dels estius quan era menut.
Gràcies.