Tingué un vestit de popelín, li ho va fer la mama; un vestit d’estiu de volants superposats amb dues llaçades blaves fent de tirants, de tacte suau. La mama no sabia per què deien “popelín”a aquella roba de cotó sedós un xic brillant i es morí sense saber-ho, com tanta gent ha fet durant molts anys. També és cert que si a la nena li haguessin explicat l’origen del nom de la roba del vestit de volants de color blanc i blau hagués cregut que era una mena de conte ja que ni sabia que existia una ciutat de nom “Avinyó” ni que el Papa de Roma fou en un temps el Papa d’Avinyó. I la petita història hagués estat semblant a aquesta:
Hi hagué un temps des del començament del segle XIV als primers anys del XV que els Papes de Roma visqueren i tingueren com a seu papal la ciutat provençal d’Avinhon, n’és un record el formidable Palau-fortalesa que aquells hi feren construir, el Gran Cisma patit per la cristiandat durant 39 anys i l’humil popelín. Sembla ser que a finals del segle XIV els teixidors d’Avinyó per un encàrrec del Papa fabricaren una tela de cotó i seda, duradora, amb un fi acabat, el nom que li donaren fou el de “papaline” , “la tela del Papa” que en català derivà en “popelín”.
La nena sap ara que amb el vestit de volants no anava com una reina (a casa eren republicans), anava com una papissa (però ningú no ho hagués endevinat). Mai no és tard per a conèixer el món de les paraules.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!