Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
No ho vols entendre. No duc el llaç groc per a significar-me com a independentista (encara que ho sigui) sinó per a publicar la meva solidaritat amb les persones empresonades, exiliades i assetjades per haver escoltat la demanda de la majoria social, la de fer un referèndum. No vols admetre que el referèndum era una acció per a fer possible que tu i jo expresséssim amb el vot, i en les mateixes condicions, el rebuig o l’adhesió a una Catalunya independent, una acció d’intens valor democràtic.
El llaç és un vincle, un record viu, un lligam de reconeixement i afecte i tu el veus com el simulacre del que detestes, reconèixer el teu error i sentir-te en certa manera culpable d’identificar una innocent cinta groga amb un senyal enemic. Puix saps que la cinta ens enllaça com a membres d’un mateix poble. És l’antídot contra la indiferència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!