El poder espanyol cregué que empresonar i jutjar els dirigents socials i polítics independentistes seria un càstig de tan gran envergadura i exemplaritat que ofegaria qualsevulla temptativa dels catalans de seguir el camí de la desobediència. El Govern espanyol i els seus aliats del moment cregueren que escapçat l’independentisme en moririen els seus arrels i , en canvi, ara Espanya sencera pot veure astorada que ni l’activació de l’article 115 de la C.E., ni l’empresonament, l’exili forçat, la repressió, els relats mediàtics o el camp obert als atacs feixistes han minorat i ni tan sols han afeblit la voluntat sobiranista.
El Judici s’ha convertit en una arma llancívola, en un bumerang que colpeja els poders de l’Estat i mostra en la seva cruesa llurs grans dèficits democràtics i la seva incapacitat per a “fer política”; un bumerang que ha revertit la causa de l’Estat contra l’independentisme en la causa de Catalunya contra l’Estat.
El judici engrandeix la vàlua ètica i política de les acusades i acusats i mostra els acusadors entossudits en veure tenebres allà on només hi hagué llum, en un relat prefabricat, sense fonament, que es dissol com un bolado. I n’és un símptoma que el Judici no forma part dels discursos dels Srs. Sánchez, Casado, Rivera ni de la Sra. Arrimadas i ni tan sols del Sr. Iceta. Això,doncs, un bumerang.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!