Coc Ràpid

“Far” és una paraula que forma part del vocabulari de moltes llengües, el seu origen és grec però el seu significat no era l’esperat, el d’una foguera o una torre amb una llum al cim que guia els navegants, Pharos era el nom d’una illa, que donà el seu nom a la concreció d’un somni.

Alexandre el Gran, nomenat faraó d’Egipte, veu en somnis Homer, creu que aquest li parla de la petita illa de Pharos i de la seva importància rper al comerç marítim. Pharos està situada molt aprop de la costa egípcia, just davant de la bella ciutat d’Alexandria que el conqueridor ha fundat. Alexandre fa construir un sòlid i llarg pont de 1260 m. que uneix Pharos i la nova ciutat, ha decidit de construir-hi una gran torre que sigui la guia per als vaixells que es dirigeixen al port d’Alexandria. El conqueridor mor abans de fer realitat el projecte, seran els seus descendentes al tron d’Egipte, Ptolomeu I i II, els que ho faran, entre els anys 280 i 247 aC.  

  

L’arquitecte Sostratós, membre important de la cort de Ptolomeu II, inscrigué orgullós el seu nom amb metall en la gran torre construïda “per a la seguretat dels que solquen el mar”, dedicada al faraó  . Una torre alta de 140 m. , feta amb marbre blanc i granit de color vermell, de tres cossos, al bell cim hi havia l’estàtua d’un deu i uns grans miralls que reflectien el sol de dia, i un forn alimentat amb petroli que de nit donava una flama brillant, un “foc visible com una estrella” com descriuen els antics testimonis. i durant el dia fumejava de tal manera que el fum era una guia per arribar el port.

No hi havia antecedents d’una construcció d’aquesta mena, fou un projecte pioner, realitzat sobre fonaments científics, l’alçada de la torre havia estat calculada perquè la llum de l’apex fos visible a 9 Km. de distància, la que hi ha d’Alexandria a Aswan. Ben aviat la torre de Pharos es convertí en el símbol d’Alexandria i en una de les set meravelles del món, i això no fou tot, el far es convertí també en el primer mesurador precís de la Terra.

Eratòstenes, matemàtic , nascut a Cirene l’any 276 aC., estudiant a Alexandria i responsable de la Biblioteca, calculà la longitud del cercle màxim de la Terra només amb un1% d’error, concluí que aquella tenia 39.225 Km. i que no era plana. Li fou possible arribar a aquestes conclusions observant l’ombra del far, la incidència paral·lela dels raigs del sol en arribar a la Terra i la visibilitat per la nit de la llum del foc .

La torre de Pharos d’Alexandria donà nom als fars. La seva estructura arquitectònica influí en la de les mesquites. Salvà moltes vides de navegants en els seus1.500 anys de vida. El terratrèmol del 956 la maltractà, el de l’any 1323 la destruí, moltes de les seves nobles pedres sobreviuen en  la ciutadella que el soldà Kait Bey , d’altres són al fons del mar, descansant en les aigües properes a la ciutat d’Alexandre.

“Far”, la paraula de l’extraordinària història.