Volava o potser caminava pel damunt dels edifcis del barri; l’ha vist a través dels vidres de la finestra. Ha cregut que era una gavina d’ales translúcides volant lenta o un gran colom ferit. Ha mirat amb atenció l’ara, de prop, estranya au, no era ni gavina, ni colom, ni ocell conegut. Era una mena d’aranya gegantina, un artefacte mecànic.
No ha pogut evitar veure la imatge d’un cel baix ple de drones voladors, amos de l’espai fins ara freqüentat per coloms, gavines, cotorres i moixons. Ha sentit una esgarrifança. Ha sentit la por de viure observada per les anònimes aranyes mecàniques, de viure exiliada del món que ha conegut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!