La iaia dibuixa sobre el palmell de la petitona mà de l’infant un cercle mentre psalmodia unes rares paraules, “ral ralet, pica, pica dineret”. I el nen riu estenent la maneta perquè el joc del pessigolleig continuï.
El “ral” és un mot sense significat avui. Ella adorava aquella moneda amb un forat al mig, quan en tenia uns quants els enfilava amb una cinta de seda brillant que la mama guardava a la caixa dels estris de costura, en feia una polsera o un collaret i amb ell anava guarnida una estona, fins que el pes de les monedes li era feixuc. El ral l’ha acompanyada durant molts anys de la seva vida, quan quatre rals eren una pesseta i vint un duro i quan tres duros i tres rals eren el valor d’allò que es volia meysprear.
El ral foradat era “el cèntim” preuat per a la nena que avui és tan sols un mot mort al diccionari dels records, amb ell s’ha extingit la memòria de la vella moneda de plata valenciana que el rei nostre senyor en Jaume encunyà, la moneda “reial” o “ral”enfrontada a la que encunyaven bisbes, comtes i senyors de vil·les com a senyal del seu poder i ambició. Aquell nom de moneda, el ral , fou viu fins a l’any 2000, quan desaparegué víctima amb la pesseta i el duro de l’apoteosi èurica.
Avui el ral perdura sense significat aparent, és la paraula repetida i rimada d’un rar i antic conjur, un cercle màgic dibuixat per uns dits vells i amorosos que recorda la imatge de la moneda perduda . “ral ralet, pica, pica, dineret…” i l’infant riu i riu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La moneda forarada era de dos rals. I molta gent anomenava “de deu rals” la moneda de dues pessetes amb cinquanta. Les monedes d’un ral deurien desaparèixer molt abans.
Ben segur que tens raó, però… crec que encara tinc alguna peça d’un ral foradat, quan tingui una estona regiraré calaixos. Moltes gràcies!
El tens aquí, Carme Laura: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:1949_50_Centimos.jpg; cinquanta cèntims, és a dir, dos rals. Recordo que una vegada el meu avi em va regalar una agulla de fer mitja on hi havia enfilades moltes monedes d’aquestes. També tens raó quan dius que les de ral de debò també tenien forat, però les últimes es van fer quan la guerra, i quan jo vaig néixer ja no n’hi havia.
Ooooh!fa por! Moltes gràcies (si quan regiri calaixos trobo el ral t’ho faré saber, però molt em temo que potser mai no ha existit). Una abraçada.
Molt bo el teu post, com sempre.
No l’havia llegit fins avui que he publicat el meu, estava buscant una imatge dels 50 cèntims foradats i he arribat fins aquí.
Em sembla que aquest meu també t’agradarà.
Una salutació molt cordial.
Albert.