He llegit aquest matí a "La Vanguardia" una editorial inquietant . El motiu o excusa ha estat un seminari organitzat a Sevilla sobre "El valor económico y la proyección social del español : una empresa multinacional" , les conclusions del qual ressalten el valor econòmic de l’idioma, l’important negoci de la seva promoció i la consideració que aquesta ha d’ésser objecte prioritari de les autoritats i institucions públiques.
L’editorial diu així: " En las comunidades bilingües, como la catalana, se enfatizaba su perfil obligatorio (el de la llengua castellana ), un perfil poco sugestivo, pues conectaba con un pasado represivo. De un tiempo a esta parte y coincidiendo con el peso de España en el mundo, la lengua castellana aparece en cambio como un universo de oportunidades. Bueno sería que en Catalunya, en la que con frecuencia la polémica lingüística tiende al fervor romántico, no se desaprovechara este nuevo enfoque. Si en su tiempo Barcelona supo ser la capital de la edición hispanoamericana, debe ahora seguir apostando por la potencialidad económica del castellano, objetivo perfectamente compatible con la pervivencia del catalán".
El lector entén de les paraules transcrites un missatge clar : la llengua castellana, l’idioma espanyol, és la llengua important que cal promocionar en l’àmbit econòmico-sòcio-cultural a Catalunya; el català és una quimera romàntica, sense importància, amb un mercat irrisori. I no cal preocupar-s’hi, la promoció de l’espanyol com a objectiu públic és compatible amb la supervivència del català . La llengua catalana ,miraculosa supervivent, seria un testimoni, una raresa arqueològico-lingüística d’una nació que va ser, i l’expressió d’una cultura universal que descansaria en el sarcòfag d’alguna biblioteca.
Extranyes coincidències amb l’ideari socialista cultural recollit a "El llibre blanc de la cultura a Catalunya. Un futur per a la cultura catalana", del qual fou editor Ferran Mascarell, actual conseller de Cultura, amb prefaci de Narcís Serra i pròleg de Pasqual Maragall. En el capítol sobre les dimensions tranversals de la cultura podem llegir : "El Govern de Catalunya es proposa afirmar el fet cultural des de la modernitat, superant l’enfocament conservador d’una identitat nacional basada en l’uniformisme i el submissionisme cultural. ….. En aquest sentit, portarà al seu acompliment el lema :"Forma part de la cultura catalana tota cultura que es crea i es produeix a Catalunya". Caldrà, doncs, partir de la superació del concepte segons el qual només és català allò que es pensa, s’expressa i es produeix en català". … A la Catalunya d’avui s’han de contemplar sobretot dues realitats: l’expressió cultural en català, llengua pròpia del país per a la qual volem garantir el futur, i l’expressió cultural en castellà, primera llengua de molts catalans…" I segueix la idea matriu de la nova modernitat .
Frankfurt és la metàfora d’aquesta nova modernitat. Extranya simbiosi entre ideologia socialista i primacia del mercat. Mala peça al teler té la llengua i cultura catalanes !…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
O s’en van de figues a vacores.
Quant una fira és pel català és pel català. I quant és pel castellà és pel castellà.
Solament si fora per l’Estat amb l’espanyol, seria tant pel català com pel castellà.
I la resta són escusses per enderrocar la cultura i menystenir la cultura catalana. Que amb les licències de la TDT, ni els Franquistes ho ha haveren aconseguit.
Encara hi ha qui parla de Maragall i pactar amb el PSC.