El primer apunt de l’any, quan en fa molts que vaig començar a escriure al bloc. Uns temps en què encara es discutia si el bloc era el blog, nom guanyador. Per a mi ha seguit essent un bloc, com aquelles llibretes amb espiral que de petita desitjava tenir i que de sempre n’he esborronat els fulls amb escrits de tota mena, deures, apunts, articles, esborranys. El bloc, lloc de l’escriptura i com a blog, arxiu d’escrits.
L’any 2021 té un començament difícil, per joves i grans, per a dèbils i forts. Temps difícils per al nostre país, el virus coronat amenaçant mantenir-nos com a hostes un temps indefinit i les ferides sagnants de la repressió ferotge pugnant contra la construcció d’un marc d’indiferència i oblit que vol simular una nova normalitat.
Sovint em pregunto si es poden escriure obvietats, nicieses en aquest temps, si he de seguir escrivint al bloc, on es cou el cóc ràpid de records de la infantesa, de l’apunt sobre política, de la descoberta, de la pura parla….d’obvietats.
L’atracció del bloc és irresistible, com la de la llibreta de l’espiral metàl·lica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!