Coc Ràpid

I quan el sacerdot o el vident anunciava al poble que el sol els abandonaria pels seus pecats , homes i dones esparverats ploraven demanant al déu clement que no els privés de la lum i de la calor i feien gran cridòria per a evitar que arribessin al cel les veus dels fetillers malignes. L’eclipsi, del sol i de la lluna , eren senyals funests, l’anunci de morts, guerres, pestes. Inútil era que Jeremies, l’home sant, digués als homes pietosos en nom de Déu “No temeu com els gentils els senyals del cel”, a totes les terres del món les gents temien que el sol desaparegués mossegat per la lluna i que “les ombres malignes” que Teoclimen a Ítaca predi als pretenents de Penèlope, la filla d’Icari, omplissin el cel sense núvols i s’estenguessin arreu.

I no eren només els homes els atemorits, els ocells de tota mena volaven desesperadament intentant refugiar-se als nius quan el sol de sobte desapareixia enduent-se la calor i la llum que dóna vida a la terra.

I els mateixos maies que tan bé coneixien els calendaris ens llegaren les lliçons del profeta, que era cantor en l’antiga Maní, Chilam Balam de Chumayel  que explicà, per a coneixement de tots, el fenomen de l’eclipsi solar “I fou mossegat el rostre del Sol. I s’enfosquí i s’apagà el seu rostre. I llavors s’atemoriren allà dalt: S’ha cremat!, ha mort el nostre déu!, deien els seus sacerdots. I pensaren en fer una pintura de la figura del Sol”. L’eclipsi seria nefast “I llavors arribaren els déus escarabats, els deshonestos, els qui introduïren el pecat entre nosaltres, els que eren el llot de la terra”. I baixaran, deixà dit el gran profeta Chilam Balam, els “chojchojotro”, aus, àligues i falcons ferotges que voldran arrancar els ulls de la gent. “I la gent cobreix els ulls amb cera”.

I avui les gents no miraran el Sol quan se’n vagi, es cobriran els ulls perquè els invisibles chojchojotro no els deixin cecs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!