Orfe de mare als 10 anys, única sobrevivent de sis germans,Mathilde, la noia mig cega d’Étampes després de vint anys de sofrir maltractaments de la madrastra i assetjament continus del pare, abandona la casa familiar. És una dona que sembla feble però no ho és, una ardor li crema el seu interior, cinc anys més tard, al 1875, té visions, creu que Crist i la Verge Maria se li apareixen; és el temps republicà i el del floriment d’una espiritualitat tradicional, conservadora, una altra dona, Adèle Garnier fa públiques les seves visions, el Papa Pius IX consagra l’univers cristià al Sagrat Cor i es posa la primera pedra a la blanca basílica parisenca de Montmartre.
Mathilde, amb una dona, Joséphine Duchon, intenta fundar a Saint-Basile una associació religiosa femenina, la negativa de la jerarquia eclesiàstica les obliga a marxar a Loigny on en una casa amb dotze seguidores, “Esposes del Sagrat Cor¨funden l’orde de “Marie-Geneviève del Sagrat Cor Penitent” amb Duchon com a superiora que el Bisbe ordena dissoldre després de declarar falses les revelacions de Mathilde. La vident va més enllà de les visions religioses i profetitza l’arribada del Gran Monarca que acabarà amb el règim republicà i que identifica amb Lluís Carles Naundorff. El Bisbat remet el cas al Papa i aquest al Sagrat Ofici que la condemna. Els seus seguidors, més polítics que religiosos, fan grans donacions a l’orde de les Esposes del Sagrat Cor i publiquen cada primer divendres de cada mes de l’any 1890 els Annals de Loigny amb “la Veritat sobre les condemnes que colpegen Mathilde Marcht i els partidaris de les seves revelacions”. Els Annals són inclosos immediatament a l’Índex dels llibre prohibits.
Mathilde és obligada a sotmetre’s a examens psiquiàtrics, la diagnosi és de discapacitat física però no mental, s’escriu sobre ella, la coneixen com “la nova Joana d’Arc”, hi ha pelerinatges a Loigny. Fa revelacions agosarades, l’any 1893 afirma que el Papa Lleó XIII ha estat segrestat, empresonat a les caves del Vaticà i substituït per un sòsies, un diable. A l’any següent l’oratori de la casa de l’orde és clausurat, Mathilde i els seus seguidors són excombregats i els capellans simpatitzants sancionats. La comunitat, malgrat tot, creix gràcies a grans donacions rebudes, crea un orfelinat i una escola i quan la fundadora, Mathilde, mor al 1899, aquestes obres perduren.
Mathilde Marchant és a l’Índex, allí es troba amb André Gide que visqué la història de la vident i de les seves revelacions i que donà el nom de la més insòlita a una de les seves obres “Les caves del Vaticà”.
Mathilde Marchat, nascuda a Étampes el 20 d’agost de 1839 morí el 18 d’abril de 1899 a Loigny.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!