Coc Ràpid

Els Camps Elisis, els molins de Montmartre, la bellíssima Nôtre Dame, els ponts del Sena, els cafès i els salons … aquell saló literari que obrí quan només tenia 18 anys. París, l’enyorança.

Una dona s’asseu al costat del  secretari del tribunal civil de la comuna d’Alessandria, la capital del Piemont, llegeix i escriu els documents que el seu vell marit no pot ni llegir ni escriure a causa de la imparable ceguesa que pateix. La societat piemontesa i els lletrats s’escandalitzen. La dona és la parisina Adélaïde-Gillette Billet, l’esposa de Simon Dufrénoy, poeta reconeguda, escriptora, que ha seguit el vell i arruïnat marit a la ciutat italiana on antigues amistats li aconseguiren aquell lloc de treball massa humil,  humiliant per a qui havia estat procurador famós i ric, amic de Voltaire i de grans fortunes.

Adélaïde  Billet , rica hereva, tenia quinze anys encara no fets quan es casà amb l’atractiu procurador Simon Dufrénoy, vidu de 41 anys. Aidélaide havia estat educada amb cura a casa, el pare, joier proveïdor de la casa reial de Polònia considerant que la nena era potser procliu als fets mundans l’envià al convent regit per una germana, Soeur Fèlix, per a acabar-hi la seva educació; en tornar a casa, Mr. Billet li obrí la seva preuada biblioteca amb una sola prohibició, la lectura de “La nova Eloïsa” de Rousseau i “La donzella d’Orleans” de Voltaire. Autors i obres inclosos a l’Índex de llibres prohibits del Sant Ofici. Poc podia pensar Billet que una obra escrita per la seva filla formaria també part de la temuda relació.

Els primers anys de casada de la joveníssima Adélaïde foren amargs, morí el seu pare i el fill i hagué de soportar innombrables infidelitats de Dufrénoy . Rebuda la important herència del pare i essent tutor d’aquesta el marit, la vida canvià. Dufrénoy l’animà a escriure i a obrir un saló literari, ella té només dinou anys. Escriu una obra dramàtica, poesia, i viu aquests anys enamorada del poeta Louis de Fontanes, assidu del saló, que es convertirà amb els anys d’amant a amic lleial. Publica, dirigeix revistes per a dones. Esclata la revolució, la casa familiar és destruïda per un incendi, Dufrénoy s’arruïna, uns amics els proporcionen un refugi al petit municipi de Sevren, a la finca “La Fossée”, allí neix el fill esperat, Armand, que serà un famós matemàtic i geòleg i allí els Dufrénoy acolliran amics polítics que han de fugir de París. París, tan propera i tan llunyana alhora, la ciutat enyorada. És l’any 1792.

Dufrénoy té més de seixanta anys, ha envellit, s’està tornant cec. Per influències d’antics amics el Directori el nomena secretari del tribunal de la comuna d’Alessandria, Adélaïde no l’abandona i marxarà amb ell. La societat piamontesa s’ha escandalitzat en veure que és ella, una dona, la que , asseguda al costat del secretari , escriu i llegeix els documents que aquell, cec, no pot ni escriure ni llegir. L’obra literària d’aquells anys és impregnada de melancolia, l’enyor de París, quan el marit es jubila hi retornen. Ella torna a escriure, publica els “Opuscles poètics”. Malviuen  de l’obra d’Adélaïde que tradueix, escriu articles. Publica la seva poesia, eròtica, les “Elegies” que obtenen un gran èxit. L’any 1812 mor Dufrénoy.

Louis de Fontanes,poeta i amic fidel, llavors president del Cos legislatiu parla a Napoleó:

“Es pot deixar en la misèria aquesta dona que anomenem la Safo francesa?”

I una nova vida comença consagrada  a la literatura.

(segueix…)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!