Si no m’adonés que he perdut la memòria i que ja no tinc records, qui seria?.
Seria per a l’altri, però jo ignoraria no només qui sóc sinó que sóc.
És un pensament terrible, angoixant. Deixar d’ésser essent. Existir i no ser.
Era això el que volia dir Hamlet, el princep malaurat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es va morir. I no la vaig anar a veure.