Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

6 de setembre de 2013
0 comentaris

D’espies i espietes

Afirmaria que d’espionatge polític n’hi ha hagut sempre, fins i tot gosaria de dir que existeix des que l’ésser humà sentí ambició de poder i gelosia.

Espiar ha estat  i és una activitat que s’exercita en tots els àmbits, militar, econòmic, científic, industrial, esportiu, acadèmic, afectiu, etc. i en aquest etc es troba inclòs el polític. 

El fet d’espiar, “veure de cua d’ull”, “mirar” fou recollit en gairebé totes les llengües, la nostra la derivà del llatí vulgar que la manllevà del gòtic, de l’alt alemany, “Spaí hôn”. No foren els germànics els inventors de l’espionatge però saberen donar-li un nom que va fer foruna.

Sembla ser que arreu del món hi ha espionatge però enlloc pot ésser tan maldestre, misèrrim, brut i “cutre” com el que es mou en el paisatge polític català.

Els espies han estat sempre menyspreats per la nostra societat, fa més d’un segle les criatures cantaven pels carrers de Barcelona aquesta cobla:

L’espieta del Portal Nou
cada dia guanya un sou,

cada mes una pesseta,
maleit siga l’espieta!

Així sia.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!